El win-win de la jornada laboral de les 37,5 hores

• Espanya i Catalunya tenen un problema amb el temps, i la reducció de la jornada laboral serà un revulsiu per impulsar una racionalització dels horaris espanyols i, per tant, una millora del benestar i la productivitat de les persones treballadores, les empreses i la societat en general.

Espanya i Catalunya tenen un problema amb el temps

Espanya té un problema amb els horaris i els usos del temps en comparació amb la resta d’Europa. Això genera pobresa de temps (no disposar de temps per a un mateix) i impactes negatius en salut, eficiència, igualtat i sostenibilitat democràtica i mediambiental.  Veure infografia.

Així, a Espanya hi ha una pausa excessiva a l’hora de dinar, que disminueix la quantitat de temps lliure a la tarda, i és el país on les persones acaben més tard la seva jornada laboral: el 30% fins a les 19 h i el 10% després de les 21 h; d’altra banda, un 15% treballa més de 48 hores setmanals. Aquestes llargues jornades laborals incrementen els riscos per a la salut i els riscos psicosocials de les persones treballadores, causant estrès al 30% i sent el 60% de les baixes laborals causades per aquest estrès laboral.

D’altra banda, a Espanya es dorm menys que a la resta d’Europa, aproximadament 20 minuts menys que als altres països de la zona euro, fet que afecta la productivitat, la salut mental i la salut física de les persones. Aquesta manca estructural de son es calcula que condueix a pèrdues estimades en el PIB nacional de l’1% al 2%.

Aquests horaris extensos dificulten la conciliació de la vida laboral i privada: només el 25% de les persones treballadores afirmen tenir capacitat per conciliar, una capacitat que té un clar biaix de gènere, ja que el 75% de les persones que treballen a temps parcial són dones.

La proposta de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals

En aquest context, la Time Use Initiative, a principal organització mundial que promou el dret al temps, va ser l’encarregada pel Ministeri de Treball d’elaborar l’estudi de fonamentació de la Llei d’Usos del Temps i racionalització horària a Espanya.

n aquest estudi es proposa trobar un nou equilibri del temps, organitzant els seus usos socials i els horaris en una diversitat d’àmbits, com també recomanen l’OIT i la Carta Social Europea, i s’assenyala una palanca per a això: la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals per a totes les persones treballadores, sense reducció salarial. Des de la presentació de l’estudi amb la Vicepresidenta Yolanda Díaz, el 16 de juny de 2023, el número 37,5 hores no ha deixat de ressonar.

Concretament, l’estudi proposava reduir i limitar la jornada màxima en el sentit següent:
“Establir com a horitzó per a la seva entrada en vigor el 2032 l’establiment d’una jornada màxima legal ordinària de 32 hores setmanals en còmput anual (sense reducció salarial), amb un període transitori raonable tenint en compte els diversos sectors i la negociació col·lectiva.

Per avançar en aquest horitzó 2032, de manera general i obligatòria, el 2026, es proposa l’establiment d’una jornada màxima legal ordinària de 37,5 hores setmanals en còmput anual (sense reducció salarial).”

Marta Junqué, coordinadora de l’Estudi i directora de la Time Use Initiative, insisteix que “la reducció de la jornada laboral és una palanca clau per avançar cap a una organització del temps més equilibrada. L’experiència internacional ens demostra que, per a una aplicació efectiva, és important que la llei es tramiti amb un pla de recursos i d’acompanyament a les PIMEs i als sectors més impactats (hostaleria i recursos), que impulsi la racionalització horària i la innovació organitzativa a les empreses”.

A Espanya ja tenim polítiques d’estímul que avancen en aquesta direcció, com el programa d’ajuts del Ministeri d’Indústria, a través de l’Escola d’Organització Industrial (EOI), i el programa de la Generalitat Valenciana, que segueix vigent. A més, a nivell internacional, en països com Portugal i Escòcia.

Per què es proposa la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores?

La proposta de la jornada laboral a 37,5 hores s’explica per diversos factors:

1. 1. Alinear la regulació espanyola en matèria de jornada màxima amb la mitjana europea d’hores negociades, que segons Eurofound és de 37,8 hores.
   2. Una pràctica habitual a la majoria de convenis. A Espanya, una gran majoria dels convenis col·lectius estableixen la limitació setmanal màxima de la jornada de treball, amb un màxim de 38,5 hores en l’àmbit d’empresa i un màxim d’entre 38 i 39,5 en l’àmbit supraempresarial.
   3. Homogeneïtzació amb les persones treballadores del sector públic, on la jornada setmanal s’estableix amb caràcter general en 37,5 hores, a partir de la Llei General de Pressupostos de l’Estat.
   4. Tendència internacional. Seguint les tendències del model de futur del treball, en els darrers anys, cada cop són més els països i empreses que estan experimentant amb la reducció del temps sense reducció salarial, com al Regne Unit, Bèlgica, Alemanya o Portugal, on s’han realitzat programes pilot reeixits de reducció de jornada a 37 o 35 hores setmanals o a través de la setmana de 4 dies. En el cas d’Islàndia, el 2022, un 51% de les persones treballadores havien acceptat mesures de reducció del seu temps de treball sense cap reducció salarial.
   5. Per evidència empírica. Els països de l’OCDE que treballen menys hores són els que tenen una productivitat més elevada.

Impactes concrets de la jornada laboral a 37,5 hores

Ara que la mesura de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores està molt a prop de ser una realitat a Espanya, s’han calculat els impactes concrets que tindrà en les persones treballadores d’aquest país:

• La reducció de la jornada beneficiarà un total de 12,5 milions de persones treballadores del sector privat, 10,5 milions de persones treballadores a temps complet i 2 milions a temps parcial.
• La reducció de la jornada legal a 37,5 hores setmanals beneficiarà 6,8 milions d’homes i 5,7 milions de dones.
• De les 2 milions de persones treballadores a temps parcial que es beneficiaran de la reducció, el 75% són dones.
• Més de 6 milions de persones treballadores es beneficiaran de la reducció de la jornada a Catalunya, Madrid i Andalusia.
• Més de la meitat dels beneficiaris de la reducció de la jornada, el 55%, es concentren en quatre sectors: Comerç, Indústria manufacturera, Hostaleria i Construcció.

Impactes positius per a tota la societat

Segons diverses persones expertes, la reducció de la jornada laboral tindria impactes molt positius a nivell de salut laboral, productivitat i conciliació i satisfacció d’empreses i persones treballadores.

• Una mesura per a la majoria. Aquesta mesura beneficiarà a 12 milions de persones treballadores a Espanya, millorant la seva qualitat de vida, reduint riscos laborals i contribuint a una conciliació corresponsable, tots ells objectius del treball digne que propugna l’OIT.
• Més temps, més vida i més salut. Indubtablement, tenir més temps fora de la feina generarà una millora de la salut de la població en general. Com han demostrat diversos projectes pilot de reducció de jornada laboral, amb la reducció de la jornada es redueix fins a un 20% l’ansietat i l’insomni i la capacitat de conciliació amb la vida familiar i privada es multiplica. Un estudi global realitzat el 2022 amb dades recopilades a partir d’una mostra de 3.000 persones treballadores de 141 empreses que van implementar la jornada laboral de 4 dies a Canadà, Estats Units, Europa continental, Irlanda, Regne Unit, Austràlia i Sud-àfrica, ha mostrat que la mesura condueix a millores en múltiples àrees del benestar, incloent-hi un menor esgotament, més satisfacció laboral i millor salut física i mental.
• Més conciliació. Treballar 30 minuts menys cada dia és una mesura que ajudarà a la conciliació, especialment a les dones, que són les que més fan reduccions de jornada laboral per poder compaginar amb les tasques de cura. Segons dades de la prova pilot de reducció de jornada a Portugal (presentades a finals de 2023), s’indica que el “nou temps lliure” es destina a passar més temps amb la família, però també a dedicar-se a la “cura personal” (dormir, relaxar-se) (el 65%). Les persones investigadores també adverteixen d’“una clara millora de l’equilibri entre la vida laboral i familiar”. Per exemple, el percentatge de persones treballadores que afirmen que és “difícil” o “molt difícil” conciliar feina i família va descendir del 46% al 8%.
• Impulsa la innovació organitzativa a les empreses. En el context de reducció de la jornada, és una oportunitat perquè les empreses i les seves persones treballadores discuteixin i posin en marxa mesures concretes que afavoreixin la innovació organitzativa per tenir uns horaris més racionals i productius.
• Permet una implementació flexible segons les necessitats de l’empresa. La llei preveu una reducció de la jornada en còmput anual: la reducció de la jornada setmanal a 37,5 hores suposarà un temps de treball total anual d’unes 1.712 hores, davant les 1.820 actuals. D’aquesta manera, les empreses podran decidir, a través de la negociació col·lectiva, aplicar-ho reduint el nombre d’hores treballades de manera diària, setmanal o anual, o bé augmentant els dies de vacances.
• Més creixement econòmic. La reducció de la jornada laboral té un impacte positiu sobre el PIB, ja que millora la capacitat de consum, com demostra una simulación reciente para el caso español, publicada por Luis Cárdenas y Paloma Villanueva en la Cambridge Journal of Economics (Volum 5, març 2021). Així, com a efecte directe de més temps lliure de les persones treballadores, s’incrementaria la demanda agregada d’oci, turisme, serveis, etc.
• Viabilitat econòmica. Amb la generalització a 37,5 hores setmanals en el cas de la RTT a 37,5 hores setmanals, els costos nets per a les empreses oscil·larien entre 4.200 i 6.800 milions d’euros, per a una creació aproximada d’entre 122.000 i 198.000 nous llocs de treball, la qual cosa repercutirà en prop d’un 60% dels mateixos en increments en la recaptació fiscal, noves cotitzacions socials i estalvis en prestacions socials diverses, com publiquen els economistes especialitzats en polítiques de reducció de la jornada laboral,Jon Zubiri y Verónica Castrillón, de la Universidad del País Basc.
• Més productivitat. La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores també milloraria la productivitat de les empreses: segons l’economista Joan Sanchís, de la Universitat de València, per una banda es reduirien els costos laborals, en reduir les baixes laborals i els corresponents costos econòmics per a les empreses i la societat, així com per la reducció de la despesa energètica. Així mateix, també podria augmentar-se la productivitat si la reducció horària va acompanyada de mesures d’estímul a processos d’innovació organitzativa i de millora de l’eficiència productiva a les empreses. En aquest sentit, el cas d’Islàndia
  és paradigmàtic, ja que en aquest país els programes pilot de reducció de jornada laboral realitzats entre 2015 i 2019 van demostrar que la productivitat es mantenia igual o millorava en la majoria dels llocs de treball, mentre que el benestar de les persones treballadores augmentava “dràsticament” i, després de la introducció majoritària de la reducció de jornada, és el país amb el major creixement econòmic i amb el menor índex d’atur d’Europa.
• Més sostenibilitat. S’ha demostrat que l’escassetat de temps fomenta patrons de consum menys sostenibles i energèticament més intensius (segons el Journal of Environmental Psychology, volum 82, agost 2022) i que reduir les hores de treball comportaria més comportaments proambientals intencionats, com menys desplaçaments en cotxe o menys despesa energètica.
• Criatures més felices. Les enquestes diuen que els i les infants volen passar més temps amb les seves famílies. Aquesta mesura va en aquesta línia, que a més contribuiria a la distribució més igualitària dels treballs de cures i domèstics, en afectar homes i dones per igual.

Alguns exemples d’èxit a Espanya

A tot Espanya, com a la majoria de països europeus, la tendència de la negociació col·lectiva és reduir el nombre d’hores de la jornada laboral. Actualment, a Espanya, diverses empreses han implementat la reducció de la jornada laboral sense reduir el salari de les seves persones treballadores, especialment en el sector de serveis financers (com La Caixa), consultoria i serveis professionals (Software del Sol, Everis), tecnologia i programari (Telefónica).

Però en el sector serveis i hostaleria, també hi ha hagut exemples d’èxit. Per exemple, la Francachela, el primer negocio de hostelería que introduce la semana laboral de 4 días, ha demostrado que reducir los horarios no entra en contradicción en seguir teniendo un negocio productivo y rentable. 

el primer negoci d’hostaleria que introdueix la setmana laboral de 4 dies, ha demostrat que reduir els horaris no entra en contradicció amb continuar tenint un negoci productiu i rendible.

Cap a una llei integral d’usos del temps i mesures d’acompanyament

Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, apunta: “La racionalització dels horaris de treball i la reducció de la jornada laboral és necessària i positiva, i celebrem que sigui el primer pas però no és suficient per a una organització del temps més equilibrada”. Afegeix que “després d’aquesta llei, cal aprovar un nou pacte social sobre l’organització del temps, que ja figura en els compromisos del govern en aquesta legislatura: la llei dels usos del temps, que impliqui tots els actors socials i econòmics de la societat.”

“El temps és una qüestió política i la manera d’organitzar el temps determina el tipus de model social establert, que ha d’adaptar-se als canvis estructurals de cada època i evolucionar amb el progrés de la societat. No podem viure amb els horaris de fa un segle”. Tenim una organització horària que cal adaptar als temps actuals, per viure millor.