Un nou marc per dissenyar “cronociutats”: ciutats que alineen la vida urbana amb els ritmes biològics humans, traduint la cronobiologia en polítiques sobre il·luminació, treball, educació i salut per millorar el benestar, la sostenibilitat i la productivitat.
Més de 200 participants d’arreu del món es van reunir per debatre com les polítiques del temps poden abordar reptes urgents com la privació de son, la pobresa de temps i els impactes ambientals d’una societat 24/7.
L’Agenda transforma els avenços en cronobiologia, reconeguts amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2017, en polítiques públiques concretes que ajuden les ciutats a sincronitzar la vida quotidiana amb els ritmes humans i naturals.
La sessió també va incloure una taula rodona amb experts internacionals. La doctora Camilla Kring va abordar com el cronolideratge pot ajudar a redissenyar el temps de treball adaptant els horaris als cronotips de les persones, que defineixen els ritmes humans segons l’adaptació a diferents hores del dia i de la nit. El professor Scott Bremer va introduir la idea de múltiples mons temporals que coexisteixen a les ciutats i va subratllar la necessitat de nous enfocaments de governança per coordinar-los. La professora María Fernanda Zerón-Rugerio es va centrar en l’educació i la salut, destacant la importància d’alinear els horaris escolars amb els ritmes biològics i d’abordar la privació generalitzada de son.
La dimensió pràctica es va il·lustrar amb Michael Wieden a través de l’experiència pionera de Bad Kissingen, la primera cronociutat del món, mostrant com la cronobiologia es pot aplicar en contextos urbans reals. Les conclusions del debat també van reforçar que les cronociutats no són un projecte puntual, sinó una transformació gradual: les ciutats han de començar per sectors concrets, generar consciència, recollir dades i incorporar progressivament els ritmes humans i naturals en la presa de decisions.
Agenda local i regional del temps 6 "Cronociutats per futurs sostenibles"
Pilar 1: Regulació, planificació urbana i polítiques públiques alineades amb els ritmes humans i naturals. Inclou mesures com adaptar la il·luminació urbana per reduir la contaminació lumínica, reprogramar serveis públics per evitar molèsties nocturnes, alinear horaris escolars i laborals amb les necessitats biològiques i desenvolupar sistemes sanitaris respectuosos amb els ritmes circadians.
Pilar 2: Sensibilització, hàbits socials i recollida de dades. Donada la novetat de la cronobiologia en el debat públic, les ciutats han de generar consciència i recollir dades sobre els usos del temps, incloent-hi patrons de son, la mobilitat i hàbits digitals, per afavorir decisions informades i canvis de comportament.
L’Agenda també inclou exemples concrets, com el pilot de cronociutat de Bad Kissingen, que demostra com la integració de la cronobiologia en l’educació, la salut i el món laboral pot millorar el benestar, la productivitat i la sostenibilitat urbana; el cas de Viladecans, que mostra la importància de les demandes locals cap a instàncies supralocals —com el manteniment de l’horari d’hivern— per contribuir a l’adaptació climàtica, reduir el consum energètic i millorar el descans; i l’anàlisi realitzada a Barcelona, que tradueix l’evidència científica en recomanacions de polítiques públiques analitzant com els horaris urbans, la il·luminació i els estils de vida afecten els ritmes biològics i promovent un enfocament de “ciutat circadiana” per millorar la salut i la qualitat de vida.
En conjunt, aquests casos mostren que les cronociutats no són una intervenció aïllada, sinó una transformació sistèmica que combina regulació, sensibilització i dades per alinear les ciutats amb els ritmes de la vida. L’Agenda també destaca àmbits clau d’actuació com els serveis públics respectuosos amb els ritmes circadians, el cronolideratge en l’organització del treball i els enfocaments basats en dades per entendre com funcionen les ciutats en el temps.
Per saber-ne més
L’Agenda local i regional del temps és la principal publicació internacional que recopila bones pràctiques en polítiques del temps implementades per ciutats i regions d’arreu del món per millorar la vida de les persones. Està coordinada per la Xarxa local i regional per les polítiques de temps, una aliança internacional de governs que promou el dret al temps arreu del món.
Cada edició ofereix idees, bones pràctiques i recomanacions per ajudar els territoris a implementar polítiques del temps. Fins ara, l’Agenda del temps ha beneficiat més de 90 milions de persones a Europa, Àsia i les Amèriques. Les edicions anteriors han abordat temes com la conciliació, la mobilitat sostenible, la participació democràtica, les polítiques nocturnes i el temps de treball:


