El tercer dia de la Time Use Week, les persones ponents i participants van debatre el progrés cap a una nova organització del temps de treball, ja que els temps de treball són clau per tenir estils de vida més iguals i saludables.
Mitjançant la combinació de les últimes recerques sobre el temps de treball amb experiències que apliquen canvis en els diferents territoris europeus, la primera sessió “Regulació del temps de treball: lliçons apreses i perspectives de futur” es va centrar en el futur del treball des del punt de vista del temps i com s’ha vist influït per polítiques públiques passades, així com si es pot regular millor mitjançant noves propostes. Per començar, Margarita León (directora acadèmica del CUIMPB) va introduir la sessió destacant la importància de connectar la recerca amb els esforços en polítiques públiques: “els usos del temps han d’estar integrats en totes les altres polítiques que afecten les nostres vides.” Marta Junqué (BTUI) també va destacar que “els esdeveniments com aquest ajuden a difondre el coneixement i la investigació sobre el temps, cosa que ajuda a posar en pràctica una millor organització del temps en el treball.” La benvinguda institucional també va ser donada per Joan Subirats, Ministre d’Universitat i Recerca del Govern espanyol. El ministre va destacar la importància de la regulació del temps de treball, també a nivell universitari: “la qüestió clau és buscar maneres de reduir la quantitat de temps dedicat a hores de treball poc raonables i, alhora, permetre més productivitat en altres àrees de la vida, com la vida familiar, l’atenció o el desenvolupament professional permanent, entre d’altres”.
El discurs d’obertura el va donar Heejung Chung, professora de sociologia i polítiques socials de la Universitat de Kent. Va explicar allò que ella anomena “la paradoxa de la flexibilitat”: les persones treballadores amb una feina més flexible tendeixen a treballar més temps i a caure en l’autoexplotació. “Has de semblar sempre ocupat i estar sempre disponible, ja que aquest és el nou estàndard”. En resum, va assenyalar que hi ha el risc que l’augment del treball flexible o remot porti a llargues hores i una cultura laboral de la hipercompetència, cosa que provocarà menys benestar i més desigualtat de gènere. Per tant, el dret a la desconnexió i altres plans per organitzar la setmana poden ajudar-nos a reconfigurar els valors en el treball i la societat.
La sessió va continuar amb un debat sobre experiències passades i actuals en la regulació dels usos del temps. En relació amb experiències anteriors, Jean-Yves Boulin (Universitat París-Dauphine) va explicar com la Llei Aubry a França regulava una reducció de la jornada laboral. En el cas d’Espanya, Ignacio Buqueras (ARHOE – Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles) va recordar l’experiència de la seva associació després de 20 anys lluitant per uns horaris més saludables, i va destacar la importància de continuar pressionant a nivell polític per aconseguir-los. Llavors, Francesca Zajczyk (Delegada de la Regidoria de Mobilitat, Sostenibilitat i Temps de Milà) va explicar l’impacte de la Llei Turco, aprovada l’any 2000 a Itàlia, que entre altres coses va fer que la definició i implementació del “Pla territorial d’horaris” fos obligatòria per als municipis de més de 30.000 habitants. Finalment, Montserrat Pineda (secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya) va explicar l’experiència de Catalunya a través de la reforma horària i com, actualment, “les polítiques del temps estan sent implementades pel Departament d’Igualtat i Feminismes, ja que aborden molts eixos de desigualtat, incloent-hi la pobresa de temps. S’està treballant en col·laboració amb altres àrees, com l’economia o les relacions laborals.”
La segona part de la sessió tractava sobre noves experiències en la regulació dels usos del temps. La primera intervenció, per part de Joaquín Pérez Rey (Secretari d’Estat de Treball i Economia Social), va tractar la intenció d’aprovar una llei sobre usos del temps a Espanya, destacant que “la futura Llei d’Usos del Temps a Espanya serà una fita legislativa i una manera diferent de pensar el temps, adaptada a la vida de les persones i per superar la centralitat del temps de treball productiu a la nostra societat.” Durant la segona ponència, Ignace Glorieux (president de l’IATUR, International Alliance of Time Use Research) va explicar l’evolució del mercat laboral a Bèlgica com a reflex d’una tendència general del temps de treball: “les hores de treball han disminuït en els últims anys, però la pressió del temps sobre les famílies ha augmentat. La majoria del treball a temps parcial el fan les dones, així que observem l’antiga divisió del treball”. Finalment, Will Stronge (director d’investigació a Autonomy) va explicar com estan fent campanya per a la Setmana dels 4 dies com una eina per organitzar millor els horaris de treball.
La segona sessió del dia va tractar amb profunditat potencials propostes que podria incloure una Llei espanyola d’Usos del Temps, ja que és una oportunitat clau, tant a Espanya com a Europa, per regular millor el temps. Per això, algunes de les persones expertes que actualment estan realitzant un estudi previ a la llei van explicar les idees clau que podria incloure. Marta Junqué (BTUI) va destacar que “el temps és un assumpte polític i una Llei d’Usos del Temps ha de garantir el dret al temps per a tota la ciutadania. Ara hi ha una oportunitat històrica per a aquest tipus de llei”. També va destacar que la proposta es basa en usos del temps equilibrats entre les cures, el treball, l’oci i el descans a través dels principis de salut, benestar, igualtat, productivitat i sostenibilitat. Anna Ginés (professora de Dret laboral a ESADE) va dir que actualment “el temps de treball estructura les nostres vides. A la UE, les hores de treball són llargues, però a Espanya és on la jornada laboral acaba l’última”. Entre les conseqüències hi ha problemes de salut —65% de les persones treballadores pateixen estrès laboral—, desigualtats de gènere —75% dels contractes a temps parcial són de dones— i impactes en la productivitat. María Luz Vega (antiga funcionària de l’Organització Internacional del Treball) va parlar de la necessitat d’abordar els usos del temps des d’una perspectiva internacional i va explicar la guia de la OIT per a l’ordenació equilibrada del temps de treball. Raquel Serrano (professora de Dret laboral i de Seguretat Social de la Universitat de Barcelona) va reflexionar en els principals canvis que s’haurien de fer amb la nova llei: més transparència i previsibilitat de les jornades laborals, una racionalització del temps de treball a través de la reducció de les hores de treball i les hores extraordinàries; unes jornades laborals més saludables i segures; més flexibilitat per contribuir a la productivitat; inclusió de la corresponsabilitat i la igualtat en les jornades laborals i més participació empresarial i social en la definició de les jornades. La sessió va finalitzar amb una breu reflexió sobre l’estat de la negociació col·lectiva a Espanya en aquestes àrees per part de Daniel Redondo (doctorand en dret laboral de la Universitat Complutense de Madridcandidat).
El dia va acabar amb una taula rodona amb Raquel Gil (Ajuntament de Barcelona), representants d’empreses de la Xarxa d’empreses per ús del temps de Barcelona (Xarxa NUST) i la Xarxa d’empreses de Bilbao (Red DENBBORA Sarea Bilbao Bizkaia). Sota el títol “L’organització del temps: el factor emergent de desigualtats en el mercat laboral”, les empreses van discutir les diferents estratègies que van adoptar durant la pandèmia per oferir una major flexibilitat i com s’estan estructurant algunes d’elles per seguir adoptant-les en el seu negoci com a model habitual.
