- Representants de Londres, Trento i Estrasburg van presentar exemples de bones pràctiques en polítiques nocturnes implementades a les seves ciutats, en relació a com navegar per la nit urbana des d’un punt de vista holístic, considerant-la en el marc d’una ciutat 24h. Estratègies de governança nocturna i el model d’Alcaldes/sses de Nit es van presentar com a part d’una tendència global juntament amb polítiques específiques destinades a crear un lleure segur, inclusiu i respectuós com a part de l’oci nocturn.
- El segon bloc de l’acte va ser presentat per l’Associació Europea per a la Democràcia Local (ALDA). La sessió va mostrar les millors pràctiques en polítiques de temps implementades a Milà i Barcelona per tal de possibilitar la democràcia i la participació ciutadana facilitant el temps als ciutadans per participar en les activitats públiques,
Aquesta és la crònica amb les principals conclusions de la presentació pública en línia dels volums 3 i 4 de l’Agenda del temps local i regional, que explora la relació entre les polítiques del temps i la democràcia, així com les polítiques del temps i la nit, que va tenir lloc el passat 8 de maig, organitzat per la Xarxa Local i Regional del Temps i financiat pel projecte Time4All de la Comissió Europea.
En aquestes dues publicacions es recullen fins a 40 bones pràctiques implementades per autoritats locals, metropolitanes i regionals de diferents racons del món, que aborden aquests dos temes de rellevància global relacionats amb el temps, agrupades en diferents temes, des de la participació cívica o la democràcia electrònica fins a garantint l’oci nocturn inclusiu i la governança nocturna. Tots dos volums inclouen un enfocament teòric d’experts i professionals, així com recomanacions pràctiques basades en polítiques transferibles ja implementades.
L’Agenda del temps local i regional és una recopilació pionera de polítiques horàries implementades per autoritats locals, metropolitanes i regionals de diferents racons del món. L’Agenda pretén esdevenir una guia per a aquelles institucions interessades en les polítiques del temps com a eina per transformar la societat del segle XXI, assegurant el dret al temps fent-lo més saludable, igualitari, més eficient i més sostenible per a tothom.
Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, va presentar la sessió i el treball de la Xarxa del Temps Local i Regional, remarcant “cal una organització del temps més equilibrada; les ciutats i les regions han de treballar juntes per això; Convidem a tothom a unir-se a la Xarxa del Temps Local i Regional i a convertir-se en un actor important de les polítiques de temps”. “Vam triar aquestes dos temàtiiques perquè s’enmarquen en les principals preocupacions ciutadanes. El dret al temps és clau per enfortir la participació ciutadana i la democràcia – i les polítiques urbanes de nit; cal que deixem de mirar-ho només des d’una òptica de seguretat, necessitem assolir un pacte per una nit inclusiva i respectuosa amb els diferents usos i activitats”, va apuntar Junqué a la presentació de l’Agenda del temps.
Ciutats de 24 hores i la figura d’alcalde/ssa de nit
Vam començar el primer bloc amb els exemples de polítiques nocturnes, presentant les millors pràctiques de Londres, Trento i Estrasburg. A la pregunta sobre com pot un pla de ciutat governar la nit, Julieta Cuneo, responsable de polítiques del 24 Hour London Team de la Greater London Authority, va explicar com “considerem la nit tan àmpliament com ho faríem amb el dia. Utilitzem una lent gran, mirant la riquesa d’activitats que tenen lloc de 18h fins a les 6 de la matinada”. També va relatar com l’any 2016 l’alcalde recentment nomenat va crear una comissió nocturna per fer la nit més saludable i segura; “hem canviat la narrativa, pensem en la ciutat en 24h, amb un enfocament holístic; per exemple, parlem de l’economia per la nit, en comptes d’economia nocturna”, va dir. Aleshores, després del primer informe “Think night” de la Comissió nocturna del 2019, el Londres de 24 hores es va convertir en un principi transversal per a l’Ajuntament. “Vam desenvolupar el test nocturn, una eina per garantir que tots els companys/es de l’Ajuntament considerin els impactes de les polítiques dels diferents departaments en la ciutat 24 hores”, va explicar Cuneo, mostrant la importància de la transversalitat de les polítiques horàries. “Ara un terç dels districtes de Londres han inclòs polítiques nocturnes en els seus plans d’acció”, va dir l’assessora de polítiques públiques.
A continuació, Giulia Casonato, regidora executiva de Sostenibilitat, Innovació i Participació de l’Ajuntament de Trento, va explicar com es va produïr a Trento el nomenament d’un alcalde nocturn: “ens vam adonar de l’absència d’espais urbans adequats per a l’oci nocturn, de la manca de cultura nocturna, oferta i de dades i narrativa sobre la nit així com de la manca de debat polític sobre la gestió de la nit i la nit”. A l’’any 2021 van nomenar un Alcalde de Nit amb l’objectiu de millorar la convivència nocturna i atendre la necessitat de sociabilitat nocturna, a través d’un treball transversal amb els diferents departaments, convertint-se l’any 2023 en un paper consolidat inclòs en un càrrec de govern executiu. Va explicar com l’Ajuntament de Trento ha desenvolupat diferents polítiques basades en l’oci nocturn com a lloc de creixement, expressió, hibridació i creació; Alguns exemples d’aquestes polítiques són: un bus nocturn públic a la carta, l’animació de parcs amb activitats culturals a la nit, l’intensificació del seguiment o esdeveniments per conscienciar sobre la percepció de seguretat.
Per la seva banda, Marina Lafay, regidora de l’Ajuntament d’Estrasburg, Capital Mundial de les Polítiques del Temps 2024, va explicar la seva nova política pública sobre l’horari nocturn: “en el passat ens referim només a l’horari nocturn pel que fa a llicències i horaris d’obertura de restaurants i bars, però ara pensem en nits amb una visió més sistèmica; vam obrir un departament específic per a l’oci nocturn, per tal d’assegurar els diferents usos de la ciutat a la nit, desenvolupant polítiques per a una nit més tranquil·la i segura” “Desenvolupar polítiques horàries a la nit contribueix a l’economia i el benestar i és una manera de afrontar les onades de calor com a conseqüència del canvi climàtic”, va assenyalar com un motiu més de les polítiques nocturnes urbanes. “Fa dos anys això va ser revolucionari, però ara ens endinsem en nous reptes com garantir el respecte al patrimoni de la ciutat i el desenvolupament d’activitats per a tots els gustos, especialment per als inftants”. També va anunciar que estaven preparats per a un òrgan de governança nocturna estable a l’Ajuntament per aquesta tardor
D’aquesta primera sessió, una de les principals conclusions va ser que s’ha de mirar l’horari nocturn de la mateixa manera que mirem com organitzem l’horari durant el dia. Hi ha d’haver polítiques nocturnes, per deixar de veure la nit com un problema però per veure-la com una part de la vida a la ciutat on coincideixen interessos i activitats diverses. Per fer-ho, és important tenir un “Alcalde de Nit”, i una visió global i holística de la nit. També cal disposar de dades sobre l’ús del temps a la nit, per orientar les polítiques públiques.
El dret al temps, un element clau per enfortir la democràcia
El 2n bloc de polítiques temporals relacionades amb la democràcia i la participació ciutadana ha comptat amb la participació de representants de les ciutats de Barcelona i Milà, presentats per Antonella Valmorbida, secretària general de l’Associació Europea per a la Democràcia Local (ALDA). Va dir que “millorar la democràcia vol dir aprofundir-la i assegurar-se que la participació va més enllà del vot i implica un procés continu de participació ciutadana, una democràcia realment participativa”. Tal com va reconèixer el Comitè Econòmic i Social Europeu l’any 2021, “la manca de temps afecta la implicació en la societat i l’organització civil”; “Si volem societats realment democràtiques, hem de garantir que la gent tingui temps per participar-hi; això no només reforçarà la democràcia; també suposarà un desenvolupament sostenible per aconseguir ciutats i comunitats sostenibles.”
A continuació, Alessia Mastroleo, experta en polítiques públiques del Departament d’Economia Urbana, Moda i Disseny de l’Ajuntament de Milà, va explicar el compromís de l’Ajuntament d’empoderar les comunitats locals a través de 3 programes que destaquen el paper dels ciutadans, les organitzacions del tercer sector i les empreses com a actors cívics. Un d’aquests programes és l’M15-Space i serveis per a un Milà de 15 minuts, amb la visió de donar suport a les inversions de les empreses locals per crear i/o millorar espais i serveis d’impacte social absents o pobres a la seva zona, permetent la participació dels veïns en el disseny d’aquests serveis i facilitar-los més temps lliure per a altres activitats.
Després dels exemples de Milà, Arnau Monterde, director d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar sobre la plataforma Decidim i com es relaciona amb l’augment de la participació ciutadana. “Decidim és una plataforma digital democràtica de codi obert que permet la participació ciutadana en la governança de Barcelona; permet planificar reunions híbrides, debats en línia, planificació estratègica participativa, assemblees ciutadanes i pressupostos participatius; avui és un referent internacional, amb més de 450 organitzacions democràtiques que l’utilitzen avui en dia, a 30 països, 240 ciutats i organitzacions governamentals i 180 organitzacions socials d’arreu del món” “És important disposar d’eines com Decidim per millorar la possibilitat del que els ciutadans siguin part de la seva pròpia ciutat, permet participar en el moment que es pugui o es vulgui”, diu Monterde; “cal alliberar temps per a la vida i això també vol dir tenir temps per participar en els aspectes comuns de la vida a la ciutat”.
Com a conclusió principal d’aquest segon bloc, podriem afirmar aleshores que hi ha una relació directa entre tenir polítiques del temps i l’enfortiment democràtic. També que al cor de la ciutadania democràtica hi ha el dret implícit al temps. Garantir aquest dret, i que cada ciutadà disposa dels recursos temporals necessaris, és clau per a una democràcia inclusiva.
Per tancar la presentació de les Agendes del temps, Marina Lafay va dirunes paraules de cloenda com a representant de la Capital Mundial de les Polítiques del Temps, Estrasburg. “Amb l’escalfament global, la nit ens oferirà oportunitats com més temps per a noves activitats; també pot reduir les desigualtats proporcionant espais per lluitar contra les violències i les inseguretats; els problemes de la nit són els problemes del dia” Va remarcar que “les ciutats han d’anar juntes, intercanviar coneixements i aprendre les unes de les altres; aquest és l’objectiu de la Xarxa Horària Local i Regional i del projecte Time4All”.
