Durant la conferència inaugural, les institucions coorganitzadores de l’esdeveniment van inaugurar oficialment la Time Use Week (Setmana internacional dels Horaris i el Temps). Tània Verge (Generalitat de Catalunya), Teresa Llorens (Diputació de Barcelona), Montserrat Ballarín (Àrea Metropolitana de Barcelona i Ajuntament de Barcelona) i Joan Francesc Pont (Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society) van destacar la importància de la col·laboració entre institucions per tal de garantir el dret al temps com a dret de ciutadania.
Totes les institucions organitzadores van compartir el consens sobre la necessitat de treballar pel dret al temps, ja que és essencial per a una societat més igualitària, democràtica, igualitària i sostenible. La situació actual de “pobresa de temps” reflecteix el fet que el dret al temps es distribueix de manera desigual, depenent del gènere, la classe d’origen, l’ètnia i altres eixos de desigualtat. Les persones ponents van presentar diverses polítiques ja existents per garantir el dret al temps, com el Pacte Metropolità per promoure polítiques del temps als municipis, programes de suport a les persones cuidadores i per promoure la corresponsabilitat, programes de suport a la cura d’infants i persones grans o la creació d’una xarxa catalana per al dret al temps.
Tot seguit, la sessió sobre “el dret al temps, una conquesta pendent pel segle XXI?” es va centrar en la reflexió sobre com es poden resoldre les desigualtats actuals en els usos del temps. Emel Memis va explicar el concepte de pobresa de temps, destacant que és un fenomen de gènere i, per això, és important tenir-la en compte en l’anàlisi de les dades d’usos del temps per fer visibles les diferents dimensions de la pobresa. Tant Aslı Çoban, del PNUD Turquia, i Lina Gálvez, eurodiputada que va presentar els resultats clau de l’informe Pobresa de les dones a Europa, van destacar la importància dels informes, estudis estadístics i les enquestes per fer el problema més visible en totes les seves dimensions: són necessaris per poder promoure polítiques públiques específiques que relacionades amb àmbits econòmics i laborals. Després de reflexionar sobre el concepte de pobresa de temps, Ulrich Mückenberger va detallar el concepte de dret al temps, definit com “l’autodeterminació sobre el propi temps.” Va destacar la seva importància com a dret de ciutadania i com està implícit en certes polítiques públiques nacionals i europees, com la clàusula d’aconseguir cita en tres mesos per veure a un metge especialitzat, el dret de pares i mares a disposar d’una llar d’infants o el dret a la desconnexió.
Per continuar la sessió, Diego Golombek, cronobiòleg de la Universitat de San Andrés (Argentina), va destacar la importància de la relació entre el temps disponible per dormir i el seu impacte en la salut. Com dormim, per què dormim, quan dormim i quant dormim són preguntes clau per descobrir aquesta relació. És conegut que dormir malament té efectes negatius en la salut de les persones, afectant el seu estat d’ànim, la capacitat de concentració i l’aprenentatge. No obstant això, no es valora prou com és de valuós dormir i descansar correctament ni com afecta això a les desigualtats. Yayo Herrero, antropòloga de la Cooperativa Garúa, va reflexionar sobre la relació entre temps, pobresa i la sostenibilitat. Utilitzant el concepte de “sostenibilitat de la vida”, va destacar com la crisi ecosocial actual i el canvi climàtic és una conseqüència de viure en un ritme accelerat que no es correspon a una vida sostenible. Això provoca una col·lisió frontal entre els temps naturals i els temps hegemònics (marcats per l’explotació dels recursos naturals i el sistema econòmic actual). Finalment, Sara Moreno, sociòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assenyalar que el 21% de la població es veu afectada per la pobresa de temps i, quan s’inclou la perspectiva de gènere, això augmenta al 24%. Des d’una perspectiva de gènere, és d’especial interès quan l’ús del temps està vinculat al treball: les dones treballen més en un dia que els homes, si considerem que els homes dediquen més temps al treball remunerat (amb reconeixement social i econòmic) i les dones dediquen més temps al treball no remunerat i no reconegut. Aquest és el nucli dur de la pobresa de temps. Per tant, les polítiques públiques han de treballar per convertir l’obligació moral d’atendre en corresponsabilitat pública, responsabilitat social i responsabilitat ètica.
Per acabar el primer dia de la Setmana, es va presentar un pla comú per acabar amb el canvi d’hora a Europa. Ticia Luengo i Manuela Lipinsky, membres de l’Aliança Internacional per a l’Hora Natural (IANT, International Alliance for Natural Time), van explicar el pla de transició per acabar amb el Daylight Saving Time (DST). La proposta ha estat desenvolupada per un grup de persones expertes que han treballat plegades durant aquest últim any per desenvolupar una proposta per a la implementació de zones horàries naturals a la Unió Europe. La proposta implica alinear les zones horàries dels diferents països el més a prop possible del seu temps solar. Això significa que cada país adoptarà la zona horària que reflecteixi la seva situació geogràfica, promovent així la salut, l’economia, la seguretat i el medi ambient.
L’argument clau per adoptar aquesta proposta és que els horaris mal alineats augmenten la privació del son i l’anomenat jetlag social de la majoria de la població, cosa que s’associa amb efectes negatius significatius en la salut humana, l’economia i la seguretat. Martha Merrow, investigadora de LMU i presidenta de la Societat Europea de Ritmes Biològics, va destacar per què és important acabar amb el DST des d’un punt de vista biològic i sanitari, explicant el funcionament del cronotip i com el DST assegura la desalineació del rellotge biològic. Utilitzant els casos d’Argentina i els Estats Units, Diego Golombek i Jay Pea, fundador de Save Standard Time, van assenyalar la importància de les campanyes de comunicació i sensibilització, destacant que la comunitat científica hauria de comunicar els efectes del DST sobre la població d’una manera més pedagògica per augmentar la consciènciació entre ciutadania i representants polítics. Aquests últims són especialment importants, atès que les zones horàries s’han definit segons criteris polítics més que científics o naturals. Per finalitzar la sessió, Sophie Trampf, representant de la Direcció General de Transport i Mobilitat (DG MOVE) de la Comissió Europea (CE), va avaluar positivament la proposta, ja que compleix amb els requisits establerts per la CE de respectar la unitat del mercat comú.
