Es presenten les bases de la futura Llei dels Usos del Temps, amb més de 100 mesures

Espanya té un problema amb els horaris i els seus usos del temps en comparació amb la resta d’Europa. Això genera pobresa del temps (no tenir temps per a un mateix) i impactes negatius en la salut, l’eficiència, la igualtat i la sostenibilitat democràtica i mediambiental.

El temps és una qüestió política i la manera d’organitzar el temps determina el tipus de model social establert, que ha d’adaptar-se als canvis estructurals de cada època i evolucionar amb el progrés de la societat. La importància de regular el temps de treball és històrica. El 1919, el primer conveni de l’Organització Internacional del Treball (OIT) es va focalitzar a regular el temps de treball.

Fa més de 100 anys, Espanya va ser el primer estat del món a introduir, per llei, la jornada laboral màxima diària de 8 hores en tots els sectors laborals (1919). Però, des de llavors, la societat i el món del treball s’han transformat profundament i el malestar horari torna a ser una preocupació per a la majoria de la ciutadania. Ara, Espanya pot ser el primer país a fer una Llei d’Usos del Temps i Racionalització Horària del segle XXI.

La Time Usi Initiative (TUI), entitat coordinadora de l’estudi, explica que la futura llei hauria de ser holística. És a dir, que no estableixi només els mínims reguladors per a fomentar una organització del temps de treball equilibrada (deixant un ampli espai a la negociació col·lectiva), sinó que abasti els usos del temps de manera integral, com són els horaris del prime time, de les escoles o del comerç.

Segons Marta Junqué, coordinadora de l’Estudi i de la TUI, “necessitem un nou pacte social; una Llei d’Usos del Temps que abordi, de manera holística i suficient, una regulació mínima per avançar cap a una organització del temps equilibrada, com recomana l’OIT i la Carta Social Europea. Necessitem una nova organització del temps que contribueixi directament a millorar la salut de les persones treballadores, la igualtat, la capacitat de conciliació, la corresponsabilitat social, la sostenibilitat, la productivitat i l’eficiència d’empreses i organitzacions.” En aquest sentit, a l’Estudi es plantegen 100 mesures per a assegurar una organització del temps equilibrada.

Entre les mesures laborals destaquen:

Aconseguir una ordenació del temps de treball equilibrada no passa solament per racionalitzar i reduir el temps de treball, sinó que hi ha altres objectius igualment essencials.

1. En primer lloc, una racionalització del temps de treball. L’estat espanyol és el país en el qual les persones treballadores acaben més tard la seva jornada laboral. Un 30% treballa fins les 7h de la tarda, i fins a un 10% treballa després de les 9h de la nit. Per tant, un primer objectiu ha de ser la racionalització del temps de treball.
   1. Mesura: En concret, reduir gradualment la jornada setmanal màxima per aconseguir les 37,5 hores el 2026 i les 32 hores setmanals el 2032. La reducció de la jornada permetria alinear la regulació laboral amb una tendència que han començat molts països i empreses de reducció de la jornada, amb la jornada aplicable en l’Administració Pública i la regulada en molts convenis col·lectius.
   2. Mesura: la compactació de la jornada. En concret, proposem establir una única interrupció en les jornades partides i amb una durada màxima d’1 hora, tret que per conveni col·lectiu s’ampliï. Limitar les interrupcions en la jornada és especialment important en el contracte a temps parcial; el contracte a temps parcial està molt feminitzat i, moltes vegades, involuntari, ja que moltes persones que treballen a temps parcial ho fan per no trobar feina a temps complet o per necessitats de conciliació. Per tant, és essencial garantir que el temps parcial no s’estengui en excés mitjançant múltiples interrupcions.
2. En aquest sentit, en segon lloc, és necessari aconseguir una ordenació del temps de treball més saludable i segura. En aquest punt, hem de tenir en compte que l’estrès explica el 30% de les baixes laborals i que el 60% de les persones treballadores afirmen tenir estrès en el treball. Per tant, la seguretat i la salut de les persones és un altre objectiu essencial en l’ordenació del temps de treball. 
   • • Mesura: reforma de la regulació del treball a torns i del treball nocturn. L’evidència científica ens diu que les persones que treballen a torns o en horari nocturn tenen major risc de sofrir problemes de salut derivats del treball. En conseqüència, proposem revisar aquesta regulació. Així, per exemple, proposem que les persones que treballen en torns rotatoris no puguin treballar més de cinc nits consecutives. O introduir un dret de canvi de torn de treball per a les persones majors de 50 anys perquè puguin passar d’un torn de nit a un torn de dia disponible en l’empresa i per al qual tinguin la qualificació professional necessària.
3. El tercer objectiu que ens hem plantejat és garantir major transparència i previsibilitat en l’ordenació del temps de treball. Hi ha persones que tenen horaris completament variables i totalment incerts. No és només que no tinguin flexibilitat o autonomia per gestionar el seu temps de treball, sinó que, anant més enllà, no tenen certeses sobre quin serà el seu temps de treball. I això, sens dubte, contribueix a una major pobresa del temps.
   1. Mesura: reforçar l’obligació de l’empresa d’informar les persones treballadores de tots aquells aspectes relacionats amb el temps de treball, com la jornada, l’horari o la regulació aplicable en l’empresa de les hores extraordinàries.
4. El quart objectiu que ens plantegem és la flexibilitat en l’ordenació del temps de treball. És important augmentar l’autonomia de les persones en la gestió del temps de treball per, d’aquesta manera, contribuir a incrementar la satisfacció de les persones treballadores i afavorir també la productivitat de les empreses.
   1. 1. Medida: Apostar per una major flexibilitat pactada en l’organització del temps de treball (ex. bosses d’hores).
5. El cinquè objectiu és aconseguir una ordenació del temps de treball corresponsable i igualitària. Sens dubte, l’actual organització del temps de treball dificulta i, en alguns casos, fins i tot impossibilita la conciliació de la vida familiar i personal. Moltes persones —majoritàriament dones— es veuen obligades a reduir la seva jornada o, fins i tot, renunciar a la seva carrera professional per poder conciliar les seves responsabilitats familiars i laborals.
   • Mesura: ampliar les opcions de reducció de la jornada, permetent, per exemple, que la reducció de jornada pugui ser discontínua al llarg de la setmana, del mes o de l’any, o permetre la reducció de jornada per a persones que convisquin en el mateix domicili, encara que no existeixi una relació de parentiu. També proposem ampliar els permisos retribuïts i incloure, per exemple, un permís retribuït per a assistir a visites mèdiques de fills i familiars.
6. I, finalment, el sisè objectiu és fomentar una major participació en l’empresa en l’ordenació del temps de treball.
7. • Mesura: que les empreses de 50 o més persones treballadores hagin d’elaborar i aplicar un Pla de Millora de l’Organització del Temps de Treball i els Usos del Temps. L’objectiu és que el Pla, negociat entre l’empresa i la representació legal de la plantilla, inclogui un diagnòstic de quina és la situació en l’empresa i, d’acord amb això, adopti mesures necessàries per a avançar cap a uns horaris més equilibrats.

Entre les mesures més transversals, destaquen:

1. Promoure uns horaris més racionals en el sector audiovisual. Una reivindicació històrica, però molt important en l’àmbit de la salut i el descans, i molt significativa per a la sensibilització ciutadana. Respecte a països del nostre entorn, l’hora punta dels programes televisius comencen 2 hores més tard, cosa que retarda la nostra hora de dormir i la quantitat d’hores de son. 
   • Mesura: Un Pacte d’Estat per a avançar el prime time i la promoció d’una programació horària audiovisual responsable que tingui en compte al públic objectiu més vulnerable, especialment menors i adolescents. 
2. Avançar els horaris de tancament del comerç. Espanya és un dels països on, de manera habitual, el comerç tanca més tard (el 30% de les persones treballadores de l’Estat a les 19 h encara estan treballant). En la majoria dels països europeus, l’horari de tancament del comerç és entre les 17 h-19 h.
   • • Mesura: Compactar la pausa del migdia dels comerços i tancar abans de les 7 h de la tarda. 
3. Un altre dels pilars clau per a l’organització horària, és els horaris escolars. Uns horaris educatius més saludables, més conciliadors. Espanya té més hores lectives que la mitjana de la UE i l’OCDE, encara que el rendiment acadèmic està per sota de la mitjana de l’OCDE i la UE i els alumnes demanen més temps lliure i passar més temps amb les seves famílies. 
   • Mesura: Adaptar els horaris de les escoles i centres de formació als ritmes circadiaris, començant les classes més tard per a adolescents i joves universitaris, i seguir el model de “centres oberts” de Portugal i Alemanya, sense augmentar les hores lectives però augmentat les extraescolars.
4. Més participació de la ciutadania i el teixit social i productiu en els horaris quotidians del seu municipi. Això és una mesura que les ciutats europees fa diverses dècades que apliquen per a millorar els seus horaris i serveis (ex. fomentar l’entrada a la ciutat durant l’hora punta).
   • Mesura: Establir l’obligatorietat de tenir Plans d’Organització del temps del Municipi per a municipis més grans de 50.000 habitants.
5. Finalment, que l’Administració Pública sigui exemple i impulsor d’aquests horaris més racionals tant internament, humanitzant els horaris especialment dels alts càrrecs (ex. horaris de plens i rodes de premsa i actes públics), així com externament, impulsant mesures per a:
6. • Establir mesures d’estímul per a empreses i organitzacions per a aquest canvi cultural i organitzacional (estímul econòmic, fiscal o de reconeixement social).
   • Creació d’una Taula de Concertació Social per als Usos del Temps i Racionalització Horària a Espanya amb els agents socials més representatius. 
   • Definir campanyes de sensibilització cap a la ciutadania, per a uns usos del temps més equilibrats i saludables.