Aquest 2025 ha sigut un any clau en l’assoliment del dret al temps, introduint-se cada vegada més com un tema central a les agendes de governs de tot el món. Al llarg de l’any, entre tots els agents que col·laboren amb la Time Use Initiative (TUI) s’han aconseguit 12 fites que reflecteixen un compromís internacional i local per garantir una millor gestió del temps en favor de l’equitat, el benestar, la sostenibilitat i l’eficiència, i que seran la base del treball del 2026.
1. Catalunya continua sent l’epicentre mundial de les polítiques del temps
Les principals institucions catalanes impulsores de polítiques de temps —la Generalitat de; Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona—, juntament amb la Time Use Initiative, han continuat treballant conjuntament per fer realitat el dret al temps i promoure la implementació de bones pràctiques en polítiques de temps a escala nacional i internacional.
Fruit d’aquesta col·laboració, el grup de treball interinstitucional ha organitzat l’11a edició de la Time Use Week 2025, el principal esdeveniment internacional sobre les polítiques de temps, ha consolidat la Xarxa Local i Regional per les Polítiques de Temps i ha participat en el Fòrum Internacional sobre Temps a Bogotà, Capital Mundial de les Polítiques de Temps 2025, per intercanviar experiències i casos d’èxit amb institucions llatinoamericanes.
En el marc de la Time Use Week, Catalunya ha acollit un programa internacional de visitants —amb la col·laboració de Catalunya Internacional— per conèixer projectes catalans d’èxit en l’àmbit del temps. Entre els participants, hi ha Laura Tami, de la Secretaría de Dones de Bogotà; Ana Tribín, economista senior del Banc Mundial o Giulio Quaggiotto, ex director d’Innovació Estratègiaca del Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).
Paral·lelament al treball conjunt, les institucions també han avançat de manera independent per impulsar una nova organització del temps més equitativa, saludable, eficient i sostenible dins les seves àrees de competència.
La Generalitat de Catalunya ha organitzat la 3a trobada de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps i ha presentat l’Agenda Catalana per a la Conciliació i la Corresponsabilitat, una nova estratègia per avançar cap a una millor organització social del temps amb perspectiva de gènere.
L’Ajuntament de Barcelona continua impulsant el Pacte del Temps i la Xarxa NUST i ha publicat la 3a edició de l’informe “Les polítiques de temps impulsades per l’Ajuntament de Barcelona”, que recull 83 mesures desenvolupades per les diferents àrees municipals.
La Diputació de Barcelona, ha desplegat amb èxit el pla pilot per implementar el Pla Local d’Organització del Temps (PLOT) als municipis de Sant Adrià de Besòs i el Prat de Llobregat, amb el suport de la Time Use Initiative.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en col·laboració amb la Fundació Pi Sunyer i la Time Use Initiative, ha publicat una enquesta comparativa sobre les polítiques de temps als municipis metropolitans (2022-2024), que evidencia un avenç significatiu en la seva implementació. Així mateix, l’AMB ha donat suport a quatre municipis en el desenvolupament de noves polítiques de temps: Santa Coloma de Gramenet, Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Esplugues de Llobregats.
2. Acord de col·laboració pioner amb ONU Dones Amèrica Llatina i el Carib (ALC) per promoure les polítiques de temps a la regió.
Per primera vegada a la història, una agència de l’ecosistema de Nacions Unides ha firmat un acord de col·laboració amb la TUI. Ambdues organitzacions s’han compromès a impulsar espais de sensibilització i formació sobre l’organització del temps i el seu impacte en la igualtat de gènere i el benestar social, generar recerques i publicacions sobre l’ús del temps a la regió, així com acompanyar governs i organitzacions en el disseny i l’adopció de polítiques de temps els propers 3 anys.
Aquest fita s’emmarca en la celebració del fòrum internacional sobre el Dret al Temps “El temps de les dones: gènere i construcció de ciutat”, organitzat per Bogotà com a Capital Mundial de les Polítiques de Temps 2025, que ha promogut el coneixement i el debat sobre el dret al temps i les polítiques de temps a la regió.
3. El dret al temps i les polítiques de temps s’han situat en l’agenda dels principals fòrums internacionals en innovació urbana i democràtica.
Enguany, els principals espais de reflexió i innovació sobre polítiques públiques, han situat el dret al temps i les polítiques de temps com un eix clau que els països de tot el món han de prioritzar per fer front als desafiaments globals i garantir el benestar de la ciutadania.
Al febrer, l’esdeveniment “Local Government and Youth shaping the future” organitzat per United Cities and Local Governments (UCLG), va incorporar el dret al temps en la conferència “Els nous essencials: Prioritats per als governs locals i regionals”, del qual s’han derivat els articles “Fes us del factor de temps per a millorar el benestar de les ciutats i les societats solidàries” i “Quatre infraestructures per a gestionar transversalment el temps i crear ciutats i regions solidàries”, publicats a la revista GOLD VII “Economies d’Igualtat i Cures”.
Al març, la Jornada d’Innovació d’Istanbul (IDDs), el principal esdeveniment internacional sobre innovació institucional organitzat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), va abordar en la seva conversa principal com la gestió del temps és una tema clau per a la modernització institucional. Fruit de la jornada s’ha publicat l’article “Polítiques d’ús del temps: repensar el teixit institucional al voltant de les qüestions transversals”, que ha arribat a governs de tot el món.
El mateix mes, l’acte “Nous drets pel segle XXI: cures i temps”, coorganitzat per l’Aliança Internacional per les Cures i la TUI en el marc de la CSW69/Beijing +30, ha reivindicat el dret a les cures i al temps com a pilars d’una societat més igualitària i amb més benestar.
Al setembre, la Setmana d’Aprenentatge sobre Cures d’Àsia-Pacífic, que posa el focus en l’intercanvi de bones pràctiques per impulsar sistemes de cures més justos i inclusius a la regió d’Àsia i el Pacífic, va situar el temps al centre del taller “Ciutats cuidadores”. A l’octubre el Fòrum Urbà de Màrmara, trobada que cerca solucions urbanes innovadores per abordar els reptes globals, va acollit la taula “Tick-Tock, Tick-Tock, Polítiques de Temps a nivell local”, on es van presentar polítiques per a un ús més just i eficient del temps a les ciutats. Al novembre, el Fòrum del Futur de Dubai va aprofundir-hi amb la sessió “Conceptes del temps: com modelen el nostre futur”, reforçant el temps com a dimensió estratègica per pensar els horitzons globals.
4. La Xarxa local i regional per les polítiques de temps continua estenent-se per tot el món
La Xarxa local i regional per les polítiques de temps, l’aliança internacional formada per ciutats, àrees metropolitanes i regions de tot el món compromesa amb fer del dret al temps una realitat, ha donat la benvinguda a cinc nous membres: Unió de Municipis de Màrmara (Turquia), municipi de Sosnowiec (Polònia), municipi de Braga (Portugal) i Prefectura del Guayas i Prefectura de Pichincha (Equador).
Amb les noves adhesions la Xarxa suma més de 50 membres d’institucions d’Europa, Amèrica i Àsia, que representen a més de 90 milions de persones. Una mostra més de l’interès que genera les polítiques del temps.
5. Bogotà, ha estat la Capital Mundial de Polítiques de Temps 2025 i Sant Boi de Llobregat ho serà el 2026.
La Capital Mundial de les Polítiques del Temps, convertint-se en la primera ciutat llatinoamericana en aconseguir aquest distintiu. El reconeixement es fonamenta en la seva ambiciosa actuació en l’àmbit del temps de cures, amb projectes com las “Manzanas del Cuidado”, un referent a la regió.
En el marc de la Capitalitat, Bogotà ha celebrat el Fòrum internacional “El temps de les dones: gènere i construcció de ciutat”, que ha impulsat el coneixement del dret al temps i l’intercanvi de bones pràctiques en polítiques de temps en la regió. Fruit del treball de Bogotà, 7 ciutats llatinoamericanes (Medellín i Cali a Colòmbia; Popayán, Pichincha i Imbabura a Equador i Niterói i la Federació de Municipis del Brasil) s’han adherit al “Compromís de Bogotà”, que dona continuïtat a la Declaració de Barcelona en Polítiques de Temps.
El 2026 serà l’any de Sant Boi de Llobregat, primera ciutat de mida mitjana en assumir aquest títol. Coincint amb l’Assemblea General de la Xarxa a l’octubre, Bogotà ha passat el testimoni a Sant Boi, reconeguda per la seva trajectòria en polítiques de temps, iniciada el 2011, així com per la seva innovació en aquest àmbit.
6. La Time Use Week 2025, l’edició més multitudinària
El 13, 14 i 15 d’octubre Barcelona ha acollit l’11a edició de la Time Use Week (TUW2025), el principal esdeveniment internacional sobre les polítiques de temps, amb més de 4.600 participants de 49 països diferents.
Sota el títol “El Dret al Temps en l’Era de la Intel·ligència Artificial”, l’esdeveniment ha reunit més de 40 persones expertes de tot el món en àmbits com la intel·ligència artificial, el treball, les cures, la democràcia o la innovació urbana, per debatre i reflexionar com els avenços tecnològics oden impulsar una organització del temps que garanteixi el Dret al Temps per a tothom.
Com a novetat d’enguany, la TUW2025 s’ha descentralitzat per tota Catalunya gràcies a la col·laboració d’entitats, empreses i institucions compromeses amb el Dret al Temps, que han organitzat i implementat més de 85 actes paral·lels sobre temps (xerrades, exposicions, cinefòrums, tallers, etc.) i accions transformadores (mesures de gestió del temps) que han millorat l’organització horària del seu entorn.
7. Les polítiques de temps, eines claus per garantir el dret al temps arribi a tothom en l’era la IA
Les converses, debats i tallers celebrats durant la Time Use Week 2025 han conclòs amb un missatge clau: les administracions i el teixit social i productiu han de repensar i regular l’ús de la tecnología. Els avenços tecnològics poden alliberar temps, però només si s’apliquen amb criteri social i ètic; sinó, generen més pressa i desigualtats.
Per garantir el dret al temps en l’era de la IA, cal tenir en compte aquestes 8 claus:
- Reduir el malestar horari, que afecta més d’un 80% de la població activa a España, i la pobresa del temps ha de ser una de les prioritats en l’era de la IA.
- La IA no ha de buscar només l’eficiència, també ha d’incorporar criteris i intencions orientades a promoure més benestar, una millor qualitat de vida i un ús del temps més equitatiu.
- La IA ha d’assumir aquelles tasques que no requereixen enginy humà, alliberant temps per a activitats creatives, personals i socialment significatives.
- La IA no augmenta exponencialment la productivitat empresarial. Executant tasques complexes, es perd temps corregint errors i afegint el “toc humà”.
- La regulació i la negociació col·lectiva són claus per garantir una organització del temps de treball saludable i equitativa.
- L’acceleració digital desafia els ritmes democràtics, com la deliberació i el consens, que requereixen temps lents.
- Cal elogiar la lentitud, fer dieta digital i frenar l’excessiva acceleració que desgasta la societat, evitant que mòbils i apps esdevinguin “lladres de temps”.
- Les polítiques del temps són eines essencials per garantir el benestar i la igualtat en l’era digital. Per això, les institucions presents s’han compromès a treballar perquè el dret al temps arribi a tothom en l’era de la intel·ligència artificial.
8. Més de 300 persones professionals de 36 països s’han format en polítiques de temps durant la Time Academy.
Del 30 de juny al 3 de juliol, s’ha celebrat la Time Academy, la primera formació internacional sobre polítiques de temps, on han participat més de 300 persones de 36 països: professionals de l’administració local i regional i d’altres àmbits implicats en el disseny i la implementació de polítiques públiques.
La formació ha abordat els aspectes clau per a incorporar la perspectiva del temps a la governança institucional: identificació, disseny, implementació i avaluació de polítiques del temps.
Fruit dels coneixements compartits durant la Time Academy s’ha dissenyat el “Time Policies Toolkit”, una guia pràctica adreçada a les institucions per a reconèixer, avaluar i implementar polítiques de temps que posin l’organització del temps en el centre del servei públic i el desenvolupament urbà.
9. Es visualitzen els beneficis de les polítiques del temps per a millorar la vida quotidiana de les persones.
Aquest 2025 s’ha constatat que les polítiques de temps —de cures, treball, mobilitat o participació social i democràtica— funcionen i milloren la vida de les persones usuàries.
Un moment especialment emotiu viscut durant la Time Use Week 2025 ha sigut la sessió “Polítiques de temps que milloren la vida”, en la qual quatre usuàries dels projectes “Concilia” (Barcelona) i “Menuda Ciba” (Santa Coloma de Gramenet) van compartir com aquests serveis de cura i canguratge els faciliten la conciliació i els ofereixen espais de respir. Valentina Ríos, usuària de “Menuda Ciba”, explicava: “Menuda Ciba m’ha donat una cosa que sembla sencilla, però que ho canvia tot: el temps. Temps per estudiar, cuidar-me i respirar”.
Els testimonis del reportatge de 30 minuts “Els horaris impossibles” emès al juny, en el qual la TUI ha col·laborat, n’és un altre exemple. A través d’històries personals, l’obra exposa solucions per a reptes quotidians en la gestió del temps: jornades laborals i escolars excessivament llargues, dificultats de conciliació o manca de descans).
El reportatge mostra, entre d’altres, l’experiència del Mercat de Fruites i Verdures de Mercabarna, que als anys vuitanta va substituir el torn de nit per l’horari de matí per garantir el relleu generacional i apostar per una vida més conciliadora. Com Pere Prats, empresari del sector: “Els meus pares sempre estaven molt cansats i els veia poc a casa. Dos anys després del canvi, van dir que no es tornaven enrere: aquella nova vida era innegociable”.
10. La reducció i la racionalització del temps de treball avança a través del debat i la creació de noves eines per a les empreses i les administracions
Aquest 2025 el treball per avançar en l’aprovació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals ha continuat. Els grups polítics del Congrés dels Diputats i la TUI s’han reunit per analitzar els beneficis de la mesura i compartir estratègies que en facilitin la implementació en petites i mitjanes empreses, així com al sector serveis.
A més, s’ha fomentat el debat públic en espais com el fòrum “L’impacte de la nova jornada laboral. Avenços i reptes”, d’Infolibre o la xerrada “És l’hora de la reducció de la jornada laboral i la conciliació”, co-organitzada amb la Fundació Surt.
Paral·lelament, s’han creat noves eines per impulsar la racionalització del temps de treball a nivell local. Per una banda, s’ha elaborat el cinquè recull de bones pràctiques en polítiques de temps, la Local & Regional Time Agenda 5 “Cap a un temps de treball més racional i sostenible”, que recull polítiques de temps de treball de ciutats i regions que impulsen models de treball més conciliadors, saludables, eficients i sostenibles.
D’altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb la Time Use Initiative, ha dissenyat una guia que orienta als municipis metropolitans en l’impuls de mesures de racionalització del temps de treball des de les àrees de promoció econòmica, fomentant models laborals més sostenibles i equilibrats.
Finalment, Sant Boi de Llobregat ha llançat el projecte “Conciliacció”, una xarxa público-privada que promou la implementació de mesures de gestió de temps de treball en les empreses privades per millorar la conciliació i el benestar de les persones treballadores i augmentar l’eficiència i la retenció de talent. Dins el marc del projecte la TUI ha desenvolupat una eina per avaluar i comparar l’estat de conciliació per sectors.
11. Noves dades sobre els usos del temps a Catalunya i Europa.
Aquest desembre es publiquen els resultats de la nova edició de l’Enquesta d’usos del temps elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), una eina clau que orientarà les polítiques de temps a Catalunya durant la pròxima dècada.
L’enquesta, que mesura el temps que la població dedica a les activitats diàries, és especialment important perquè fa visible aspectes clau en la perpetuació de la pobresa de temps, com el temps dedicat al treball remunerat i no remunerat; capta hàbits i necessitats d’usos del temps en grups concrets com joves i persones grans, que altres enquestes no abasten; i permet analitzar nivells d’estrès i salut mental vinculats a la gestió quotidiana del temps.
Alhora, aporta evidència sòlida per dissenyar polítiques de temps i facilita comparacions internacionals, ja que es basa en l’estàndard HETUS (Harmonised European Time Use Surveys), compartit per una vintena de països europeus.
L’enquesta d’enguany representa la tercera gran onada (2002-2003, 2010-2011 i 2023-2024), que permet observar l’evolució dels usos del temps i de les desigualtats associades al llarg dels anys.
12. El debat sobre l’eliminació del canvi d’hora bianual l’any 2026 torna a l’agenda de la Comissió Europea i del Consell Europeu — els òrgans competents per a la seva aprovació definitiva
Aquest 2025 s’han viscut dos moments clau que han reactivat a l’agenda europea el debat sobre l’eliminació del canvi d’hora bianual, una demanda recolzada pel 80% dels europeus i per l’evidència científica sobre els seus efectes negatius en la salut, l’economia i el medi ambient.
El 18 de març, al Parlament Europeu, una conferència organitzada per l’eurodiputat Seán Kelly i la TUI ha reunit experts i eurodiputats per establir un full de ruta que impulsi l’aprovació del final del canvi d’hora el 2026. Petra Soderqvist, assistenta del Comissari de Transport, va confirmar l’interès del Comissari en aquesta qüestió.
A l’octubre, el govern espanyol va anunciar el seu suport a l’eliminació del canvi d’hora i va portar la proposta al Consell de la UE, que té l’última paraula. Dan Jorgensen, comissari d’Energia, recolza la iniciativa i aposta per un consens entre els estats membres.<
