La societat i el teixit productiu i social s’han transformat profundament, ja que les formes de viure i treballar són molt diferents de les de fa cent anys. El malestar horari torna a ser una preocupació per a una majoria de persones treballadores: el model del segle XX ja no serveix per a la societat del segle XXI.

Ara és el moment que els governs estatals pioners, així com els governs regionals i locals competents, facin un pas més i promoguin lleis d’usos del temps. Aquest nou marc legislatiu no només hauria d’establir els mínims reguladors per a fomentar una organització del temps de treball més equilibrada, sinó que hauria de traslladar aquest equilibri a la resta d’usos del temps de manera integral.