Search

La I Semana de los Horarios y el Tiempo ha impulsat les polítiques del temps a Llatinoamèrica

Ha estat un esdeveniment pioner que ha permès generar un espai de trobada únic en l'àmbit iberoamericà per a intercanviar experiències i coneixements sobre els usos del temps.
ibero american time use week semana iberoamericana de los horarios y el tiempo

La I Semana Iberoamericana de los Horarios y el Tiempo, celebrada entr el 19 i el 22 de setembre de 2022, ha posat en comú la necessitat de garantir el dret al temps com un dret de ciutadania, tenint en compte la seva relació directa amb aspectes com la salut, la felicitat, el treball i les cures. En posar al centre del debat i de l’acció política l’existent pobresa de temps, s’ha discutit sobre com aquestes condicions es veuen particularment accentuades per raons de classe, edat i gènere.

 

La col·laboració entre les administracions públiques és clau per dissenyar polítiques del temps que estiguin en línia amb els reptes actuals de la societat, especialment en el context llatinoamericà. La intervenció ha de ser transversal, a través d’espais de trobada i intercanvi que fomentin el treball en xarxa per a aprendre d’altres ciutats, pobles i continents.

 

Destaquen les següents conclusions:

 
  • L’organització del temps a fecta a tota la ciutadania i genera una millor qualitat de vida. La gran majoria de la població desitja més temps lliure, trobar un equilibri horari que li permeti viure millor i tenir més autonomia per a gaudir del temps lliure. A Amèrica Llatina, les dones dediquen en mitjana de tres vegades més temps que els homes al treball domèstic i de cures no remunerat. És necessari trobar una organització del temps més igualitària, que democratitzi el temps lliure, especialment per a dones i persones amb menys recursos. Només així es reduirà la pobresa de temps i s’augmentarà el benestar individual i global.

 
  • El temps serà la batalla de les pròximes generacions. Hem vist als Estats Units la “Gran Dimissió”, el degoteig massiu de persones treballadores que han deixat les seves feines voluntàriament des que es va iniciar la recuperació postpandèmica. En altres llocs del món, moltes persones treballadores, especialment la generació més jove i formada, diu “prou” a aquesta organització horària actual. A més, a Llatinoamèrica es comença a generalitzar la preocupació respecte a les llargues jornades laborals.

 
  • No es tracta de no treballar, sinó de buscar un equilibri entre vida i treball, com ja reconeix la Guia de l’Ordenació del Temps de Treball de l’Organització Internacional del Treball (2019) per a tenir un “treball decent”. Un temps de treball més equilibrat permetrà augmentar l’eficiència individual i empresarial i, al mateix temps, la satisfacció de la persona treballadora. Una societat que garanteix el dret al temps funciona millor i possibilita que es desenvolupi més talent i innovació.

 
  • Millora la salut física i mental. La cultura i organització del temps actual no permet un descans apropiat, la qual cosa afecta directament la salut física i mental. Viure sense tenir en compte els ritmes circadiaris humans altera l’estat d’ànim, produeix més obesitat, més risc de càncer i malalties cardiovasculars. Per a tenir una millor salut és necessària una organització horària que respongui a aquests criteris, especialment en definir horaris escolars i laborals. Argentina és un país on aquest debat sobre zones horàries adequades als ritmes de la població comença a estar en l’ordre del dia, com demostra la província de Mendoza.

 
  • Dona resposta a la crisi climàtica i democràtica. Una nova organització del temps va directament relacionada amb l’aposta per les polítiques d’estalvi energètic, de proximitat, sostenibilitat i digitalització, que permetran estalviar desplaçaments innecessaris i emissions de CO₂ i enfortir la comunitat. Per a una major participació ciutadana i un augment de la qualitat de la democràcia, és necessari posar en valor i democratitzar l’accés al temps lliure. Si la societat no disposa de temps lliure, és impossible que participin en la vida comunitària i democràtica de manera continuada.

 
  • Constitueix la base de noves polítiques públiques. Des de l’establiment del fus horari adequat fins a horaris laborals i escolars, és necessari reflexionar sobre la regulació de la societat de 24 hores a través de polítiques públiques multinivell que promoguin el benestar de la població a través d’accions basades en l’evidència i avancin feia el dret al temps.

 

Per tot això, les entitats organitzadores ja han comunicat que està serà la I Semana Iberoamericana de los Horarios i el Tiempo de moltes més.

Desplaça cap amunt