La Time Use Week ha començat aquest dilluns a les 9.30h al Recinte Modernista de Sant Pau amb una conversa entre Carla Estivill de la Fundación Estivill Sueño i Carl Honoré, veu del moviment Slow, sobre com el temps afecta a la nostra salut i benestar i consells per viure millor.
Tot seguit les cinc entitats que co-organitzen la Time Use Week, han inaugurat la setmana: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i la Barcelona Time Use Initiative. Aquestes organitzacions tenen un acord marc amb l’objectiu d’impulsar polítiques del temps en tot el territori català, millorant la vida de la ciutadania i posicionar Catalunya i els seus municipis en l’àmbit internacional.
Carl Honoré i Carla Estivill han coincidit en com la pandèmia ha sigut una doble oportunitat: per una banda, ens ha ajudat a reconnectar amb les coses rellevants a la vida, per l’altra, ens ha donat més autonomia sobre el nostre temps. Carl Honoré ha emfatitzat la importància d’avorrir-se com a espai per a la imaginació i promoure creativitat. També ha destacat l’aspecte social en la gestió del nostre temps, partint d’un canvi individual per convertir-se un canvi més social i compartit, i ha conclús amb la cita “Si vols arribar ràpidament, ves sol, però si vols arribar lluny, ves amb altres”.
La Dra. Carla Estivill ha comentat la importància de seguir el nostre rellotge biològic per a la nostra salut, comentant els aspectes positius i negatius que pot tenir la tecnologia a l’hora d’aconseguir aquest equilibri. Per acabar, ha ressaltat la necessitat de sensibilitzar a tota la societat (empreses, escoles, residències, etc.) per aconseguir un canvi conjunt i més saludable per a tothom.
Després d’aquest diàleg inaugural, s’han succeït les intervencions de representants d’Institucions públiques.
Tània Verge, Consellera d’Igualtat i Feminismes, ha comentat que: “És una oportunitat clau per connectar l’ecosistema de recerca i polític català i internacional amb usos del temps i enfortir el lideratge de Catalunya i els seus municipis, com a referents mundials del dret als temps. Volem i treballarem per una organització del temps en clau d’igualtat de gènere amb mirada interseccional , fent del dret al temps una realitat majoritària”
Laura Pérez, tinenta de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, ha mencionat que: “Les polítiques d’usos del temps són clau per reduir la pobresa de temps, que afecta especialment les dones i les persones amb una situació econòmica més precària”
Lluïsa Moret, diputada de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, ha concluit que “Les ciutats són actors importants en el lideratge de polítiques públiques d’usos del temps que són claus per abordar àmbits estratègics com les cures, l’atenció a la infància i l’adolescència i la igualtat d’oportunitats, la salut mental i el benestar emocional o la convivència inclusiva. Per això, les polítiques del temps tenen un paper essencial en els projectes transformadors que impulsem des de la Diputació de Barcelona. Hem de tornar a situar les polítiques del temps en el centre de l’acció local”
Héctor Santcovsky, Director de Desenvolupament Social i Económic de l’Àrea Metropolitana,ha emfatitzat que: ”La Time Use Week i el Congrés representen una oportunitat per a què la Metròpolis de Barcelona esdevingui el principal referent mundial del temps saludable, equitatiu i productiu, que beneficiarà a tota la ciutadania”.
Per acabar, Marta Junqué, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI): “En tan sols dos anys, la Time Use Week s’ha convertit una setmana clau a nivell internacional. Aquest any hi participaran unes 750 persones expertes en polítiques del temps per mostrar i compartir avenços. Ara, cal passar a l’acció i impulsar compromisos globals clars per assegurar el dret al temps a tota la ciutadania”.
El concepte i organització del treball està canviant i la Time Use Week vol ser un punt de trobada per debatre, comprendre i mirar cap el futur del treball . Quins nous drets en relació al temps necessiten les persones treballadores? Com podem repensar els models d’organització del temps laboral existents per assegurar un treball decent? A la segona sessió de la Time Use Week es van tractar temes d’absoluta actualitat com el teletreball o el dret a la desconnexió digital, així com la proposta de setmana de 4 dies.
En aquest sentit, l’eurodiputat i ponent d’un informe d’iniciativa legislativa sobre el ‘dret a la desconnexió’, apunta que “El dret a desconnectar es bàsic per al futur del treball; fa que no es facin hores extres no pagades i ens ajuda també a protegir la salut mental dels treballadors i treballadores, i per això estem preparant una Directiva especifica” .
Verónica Martínez Barbero, Directora General de Treball del Ministerio de Empleo, afegeix: “la llei de treball a distància ha d’evitar que es reprodueixin discriminacions com fer més hores de feina, o allunyar de la promoció laboral o que impedeixi la conciliació personal i laboral”.
Quin ha de ser el model de treball del futur? Toni Mora, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) assenyala també que cal considerar totes aquelles accions no remunerades que formen part del nostre dia a dia “En la nostra societat actual no hem de tenir en compte només el treball remunerat sinó el treball de cures, el voluntari, etc…tot forma part de la nostra jornada i de la nostra vida” . En aquest sentit, una de les propostes més discutides aquests dies ha estat la setmana de 4 dies. Charlotte Lockhart, impulsora de la plataforma 4Day Week Global, afirma que “aquest model és totalment possible i adaptable a les diferents realitats socials i empresarials arreu del món, amb milers d’empreses que ja han introduït diferents fòrmules. Lockhart també anima a les diferents empreses i institucions a adoptar models que responguin a la pregunta sobre quin treball volem tenir i afirma que ” Tenim moltes raons per repensar el model productiu actual: les raons familiars, les ambientals, les de productivitat. “
Camilla Kring aassenyala la importància de tenir en consideració els diferents cronotips de la població a l’hora de repensar els nostres usos del temps: “La nova batalla del temps de la societat actual es adaptar el nostre ritme de treball al nostre rellotge biològic; tenim diferents ritmes biològics i hem d’adaptar les hores de treball al nostre rellotge intern per tenir una vida saludable”.
La cronobiologia ha estat molt present a la tercera sessió de la Time Use Week. Aquesta s’ha centrat en com reprendre el discurs sobre el canvi d’hora en l’àmbit europeu, proposant diferents alternatives, com la d’instaurar unes franges horàries més properes a l’hora natural.
A la sessió, diferents experts han proposat diferents vies per tornar a posicionar aquest debat a l’agenda política europea, com portar la iniciativa als debats de Future Of Europe, començar una iniciativa europea o reprendre el diàleg a la Comisió Europea per assegurar una decisió.
Maria Nikopoulou del European Economic and Social Committee, ha evidenciat com des d’Europa s’ha promogut el projecte, però calen accions per part dels Estats Membres: “Tenim les dades científiques suficients per abordar la fi del canvi d’hora, però a l’àmbit europeu necessitem més temps per poder prendre la decisió, que implica molts actors(…)Tenim una oportunitat de portar el debat sobre el canvi d’hora a través del Debat ciutadà sobre el Futur d’Europa i també a través d’una iniciativa popular ciutadana ”
Per altra banda, la Ticia Luengo de l’organització Better Times Platform and International Alliance for Natural Time ha defensat un canvi d’estratègia, que no busquen tant accions europees sinó que mobilitzi entitats més locals com poden ser les ciutats. “La gran majoria ha internalitzat el canvi d’hora. És un tema que hem d’adreçar, comunicant bé i explicant la urgència d’aquesta situació, tant als actors polítics com a la població general”.
Per acabar, Till Roenneberg, un dels referents en cronobiologia mundial, ha parlat de l’impacte negatiu per a la salut de viure en una franja horària no alineada amb els mateixos rellotges biològics així com de la necessitat de canviar terminología quan es parla del tema: “”Els cost de transició a l’hora d’implementar aquest model és mínims i els beneficis humans són elevats (…) diem que el canvi d’hora és una qüestió cultural, però és simple biologia.”
Amb aquesta voluntat transversal de la Time Use Week de connectar polítiques públiques i recerca, experts internacionals en polítiques del temps han defensat la necessitat d’una Acadèmia Europea de Polítiques del Temps. Aquesta és “una demanda històrica” com ha assenyalat Ulrich Mückenberger de la Societat Alemanya pel Temps, amb una columna fonamental: El dret al temps.
Els objectius d’aquesta acadèmia són promoure la investigació, l’educació i l’intercanvi de bones pràctiques. Dins d’aquesta proposta, una institució del gènere ajudaria a garantir una certa continuïtat a l’hora de consolidar l’estudi i la implementació de polítiques del temps. Per aconseguir-ho, tant Ulrich Mückenberger com Jean–Yves Boulin han traçat tres línies: Sensibilitzar la ciutadania sobre les polítiques del temps, més proves pilots reals a les ciutats i portar aquest debat a les institucions europees. Connectant amb la conferència d’IATUR, Ignace Glorieux, president de l’IATUR, conclou: “L’ acadèmia té un paper important . Com a investigadors hem d’aportar proves en tot tipus de camps. Hem de ser la base de les polítiques d’ús del temps”
En clau barcelonina, Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona, ha enfatitzat la necessitat de regular tots el canvi que estan impactant els usos del temps, així com la de promoure una major col·laboració entre investigadors i administracions públiques: “les noves maneres de treballar impliquen nous reptes relacionats amb el temps (teletreball, desconnexió digital) i les hem de regular per no perdre drets. L’ avaluació d’aquests nous reptes és essencial i té sentit fer-ho de manera global.”
Com a conclusió final, Ariadna Güell, co-coordinadora de la BTUI, ha parlat de la rellevància de la col·laboració entre diverses disciplines d’estudi així com de la necessitat d’esponsorització, tant financera com política: “l’EATP haurà de ser rellevant per a les qüestions actuals, com ara l’emergència climàtica o com donar suport a una transició justa i verda, a les cures i a les desigualtats de gènere, amb el focus en allò que poden fer les ciutats i les metròpolis”.
