Un cop més, els europeus i les europees canviaran l’hora aquest cap de setmana a la zona horària incorrecta, encara que les evidències científiques demostren que fer-ho té impactes negatius a la salut pública i l’economia. Durant els últims trenta anys, cada cop més estudis i publicacions científiques que demostren els impactes negatius que té viure en la zona horària incorrecta si s’observa l’estalvi energètic, el risc de càncer i altres malalties, el rendiment de persones treballadores i estudiants o el PIB, entre altres aspectes.
No obstant això, les creences i mites sobre la necessitat de mantenir l’horari d’estiu (DST, per les seves sigles en anglès) persisteixen entre l’opinió pública i el debat polític. Aquestes creences són una de les raons fonamentals per les quals la UE encara no ha pres la decisió d’acabar amb el canvi d’hora, malgrat els efectes perjudicials que té per a la majoria de la població.
Per tal d’ajudar a desmentir algunes d’aquestes idees, l’Aliança Internacional pels Horaris Naturals (IANT), de la qual va ser promotora la Barcelona Time Use Initiative (BTUI), ha llançat una campanya infogràfica (en castellà i anglès) per les xarxes socials amb les preguntes/mites més freqüents al voltant del canvi d’hora i el canvi permanent a zones horàries naturals, com per exemple:
- Donada la crisi energètica actual, un dels mites clau és que el DST estalvia energia. Els estudis recents assenyalen que, o bé no hi ha cap efecte o, pitjor, l’horari d’estiu podria fer-nos gastar més energia, donats els patrons de consum actuals, que augmenten la despesa en refrigeració i calefacció.
- Un altre mite freqüent és que no fer el canvi podria perjudicar l’economia, especialment pel que fa a determinats sectors, com el turisme i l’oci o el comerç. Quant a aquest argument, hi ha dues qüestions que cal tenir en compte. En primer lloc, que l’horari actual ja està perjudicant l’economia: provoca falta de son en una gran part de la població la qual, a conseqüència d’això, és menys productiva, té més accidents laborals i pateix més baixes per malaltia. En segon lloc, cal remarcar que és l’estiu i el bon temps i el fet que el dia sigui més llarg, no l’horari d’estiu, el que impulsa el turisme i l’oci. En general, doncs, l’economia no sortirà perjudicada de la supressió de l’horari d’estiu i el restabliment de les zones horàries naturals.
- Finalment, hi ha qui tem que acabar amb el canvi d’hora impliqui haver de canviar els seus hàbits. Les persones expertes exposen que els nostres hàbits ja són constants durant tot l’any perquè seguim un horari establert i, per tant, continuaran sent els mateixos. Passar a una zona horària natural només significa que estem ajustant l’hora del rellotge per a reflectir l’hora real del dia, la qual cosa s’alinea millor amb els nostres propis ritmes circadiaris i un cop fet, ja no ho haurem de fer mai més.
Les zones horàries permanents, pendents del Consell de la Unió Europea
El mes d’octubre passat, un grup de reconegudes persones expertes que col·labora amb la BTUI va presentar una proposta per a implementar zones horàries permanents a la Unió Europea per tal d’ajudar els Estats membres de la UE a prendre aquesta decisió.
La proposta implica, fins a dos, passos: primer, eliminar el canvi d’hora i segon, alinear les zones horàries dels diferents països el més a prop possible del seu horari solar. Això significa que cada país adoptaria la zona horària que reflecteixi la seva situació geogràfica (similar a les zones horàries dels Estats Units), promovent així la salut, l’economia, la seguretat i la sostenibilitat.
“La proposta respecta les condicions pre-establertes per la Comissió Europea sobre com acabar amb els canvis d’hora i buscar la coordinació entre Estats Membres de la UE”, afirma Ariadna Güell, promotora del grup d’experts que han elaborat la proposta i co-coordinadora de la BTUI.
Espanya ho podria posar a l’agenda com a presidència de Consell de la UE aquest 2023
Espanya assumirà la presidència del Consell de la UE al segon semestre del 2023. El grup de persones expertes demanen al trio de la Presidència del Consell de la Unió Europea, l’òrgan de govern del Consell del qual Espanya, Bèlgica i Hongria formaran part durant el període 2023-2024, que afegeixi aquest tema a la seva agenda per tal que es pugui celebrar un debat pràctic i es prengui una decisió final.
“Espanya és dels països que més pateix aquestes conseqüències negatives del canvi horari, com a conseqüència d’una decisió de l’època de Franco. Durant tot l’any, estem en una franja horària que no ens pertoca per naturalesa” afirma Marta Junqué, co-coordinadora de la BTUI. “Demanem al Govern Espanyol que posi aquest tema a l’agenda política aprofitant que té la presidència del Consell de la UE.”
