En la última sessió han participat la metròpolis de Rennes, i els Ajuntaments de Girona i Argentona, demostrant que les empreses i ciutats tenen capacitat de millorar el nostre rellotge intern i així crear hàbits més saludables, igualitaris i productius.
Aquest dijous 17 de juny s’ha celebrat la tercera i darrera xerrada del cicle internacional sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps organitzat per Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society i DIPLOCAT. El tema central han estat un intercanvi de les diferents polítiques dutes a terme des del punt de vista de la salut pública per adaptar o flexibilitzar els horaris establerts pels ens locals, i així afavorir una menor disrupció dels ritmes vitals de la ciutadania.
El debat ha estat presentat i introduït per Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT, i Jean-Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats pels usos del temps, el qual ha remarcat que existeix una oportunitat política i un interès social i públic per rellançar la Xarxa, que va ser creada al 2008 a Barcelona i que durant els primers anys va fer trobades entre municipis que aplicaven polítiques del temps. Actualment, la xarxa està menys activa però hi ha un projecte per reactivar-la que serà presentat a la Time Use Week 2021.
María de los Ángeles Rol de Lama, professora titular de Fisiologia i co-directora del grup d’investigació CronoLab de la Universitat de Múrcia ha explicat l’evidència científica que existeix entre salut i respectar el rellotge intern, entre les quals destaca reduir les malalties cardiovasculars, el càncer, les alteracions cognitives i afectives i millorar la qualitat del son. Ha afirmat de manera contundent que “cal acabar amb la desigualtat del temps, ja que té efectes clars i greus sobre la salut individual i pública”. Ha explicat que tots entenem que la dieta és important per la salut, però la son i les hores de sol que rebem també son clau. Tal i com afirma la Sociedad Española del Sueño, a dia d’avui fins un 48% de la població reconeix que té problemes per dormir. Per acabar, ha fet una crida a la ciutadania i institucions per a que promoguin horaris laborals, ambientals i de cures perquè la ciutadania pugui dormir millor.
En aquest sentit, s’han presentat 3 casos pràctics de municipis que han fet polítiques de temps:
Anne Le Floch, vicepresidenta de Rennes Métropole ha explicat els canvis que van impulsar mesures per reduir el tràfic i la congestió als transports públics en les hores puntes i així “guanyar temps per les persones i reduir les desigualtats en el temps”. Van impulsar mesures concretes com horaris d’entrada i sortida a les universitats i a la feina flexibles, entre les 8 i les 9h, creació d’espais de co-working per evitar desplaçaments, o promoure que la gent treballi algunes hores de casa i quan hi hagi menys tràfic es desplaci a la feina.
Glòria Plana, regidora de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona ha explicat els canvis impulsats des de l’Ajuntament i la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària per millorar la salut, la conciliació i la productivitat, com per exemple: establir un compromís de puntualitat, limitar la duració dels plens i avançar l’hora de dinar al voltant de la 13h, flexibilitat horària per compensar els dies de “pics” de feina, establir períodes d’alta productivitat (sense trucades i e-mails), entre altres.
El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Argentona, Àngel Puig, ha explicat com a través del Pacte del Temps, s’ha aconseguit avançar els horaris del lleure educatiu, de la cultura i oci i els efectes positius en salut i benestar que ha tingut en infants i famílies.
Finalment, Ariadna Güell, cocoordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society ha conclós la jornada afirmant que l’objectiu d’aquest cicle era afavorir l’intercanvi de bones pràctiques en polítiques de temps entre municipis, com a pas clau per potenciar-ne la seva implementació en aquells municipis que encara no en tenen, i ajudar a créixer i ampliar les polítiques que es fan en aquells municipis ja compromesos. Des de la BTUI fan una valoració positiva d’aquest primer cicle i explica que “ha posat de manifest la necessitat de continuar treballant en aquesta línia, rellançant i ampliant la xarxa de ciutats existent a nivell europeu i potenciant les existents a nivell nacional i regional” .
