- La Time Use Initiative (TUI) celebra l’anunci del Govern espanyol de donar suport a l’eliminació del canvi d’hora anual a partir del 2026 i de proposar aquesta fita al Consell de la Unió Europea, l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.
- La TUI considera que aquest impuls pot reactivar un debat europeu encallat des del 2021, posant a l’agenda europea una demanda ciutadana recolzada pel 80% dels europeus i sustentada en l’evidència científica que n’acredita l’impacte negatiu sobre la salut, l’economia i el medi ambient.
- D’acord amb l’evidència científica i amb la proposta de la International Alliance for Natural Time (IANT) i la TUI de mantenir un horari solar més natural (conegut com a horari d’hivern), l’entitat recomana impulsar una campanya europea per difondre els beneficis d’aquest horari, advertint que l’adopció permanent de l’horari d’estiu tindria efectes negatius en sectors com l’agricultura, la ramaderia o la construcció.
La Time Use Initiative (TUI) celebra l’anunci del Govern espanyol de donar suport a l’eliminació del canvi d’hora anual a partir del 2026 i de proposar aquesta fita al Consell de la Unió Europea, l’òrgan que ha d’aprovar-la finalment.
La TUI valora positivament que la Comissió Europea hagi expressat el seu suport a la proposta del president Pedro Sánchez d’eliminar el canvi d’hora estacional des del 2026. El comissari d’Energia, Dan Jorgensen, ha afirmat que la Comissió col·laborarà per assolir una posició comuna entre els estats membres i fomentar el consens dins la Unió Europea. Tot i reconèixer que no és un tema central de l’agenda europea, Jorgensen ha subratllat que es tracta d’una demanda compartida per milions de ciutadans.
També celebra positivament que el Parlament Europeu torni a debatre en plenari aquesta qüestió el dijous 23 de setembre. “El fet que els estats en parlin, que la Comissió Europea i el Parlament Europeu també ho facin, fa que el debat prengui una major importància”, afirma Marta Junqué, directora de la TUI.
“Fa anys que aquest debat dura. Després de l’intent fallit que Europa ho aprovés el 2021, els darrers anys els únics que situàvem aquest tema a l’agenda europea érem la societat civil i alguns membres del Parlament Europeu. Per tant, esperem que la proposta del Govern espanyol sigui un revulsiu per tornar a situar aquest debat a l’agenda europea i tancar-lo d’una vegada per totes”, afegeix Junqué.
Els principals motius per posar fi al canvi d’hora són que es tracta d’una demanda recolzada pel 80% dels europeus; que no hi ha cap evidència que permeti afirmar que s’estalviï energia —el motiu principal pel qual es va instaurar— i que, en canvi, té greus impactes en la salut i, com a conseqüència, en l’economia.
Un estudi recent de la Universitat de Stanford demostra que el canvi d’hora bianual és el pitjor escenari per a la salut, ja que desajusta els ritmes circadiaris -debilita el rellotge intern-, augmentant el risc d’obesitat i d’accidents cerebrovasculars. Mitjançant un model matemàtic, els investigadors conclouen que mantenir un horari fix és més saludable, sent l’horari natural o solar (conegut com a horari d’hivern) el més beneficiós. Segons les seves estimacions, adoptar aquest horari podria evitar cada any fins a 300.000 casos d’ictus i reduir en 2,6 milions el nombre de persones amb obesitat en el cas d’Estats Units.
En línia amb l’evidència científica i amb la posició de la International Alliance for Natural Time i la TUI, l’entitat recomana a la Comissió Europea llançar una campanya per explicar els beneficis de mantenir un horari solar més natural, amb més hores de llum al matí que al vespre. “Hem de deixar de preguntar a la població si prefereix l’horari d’estiu o el d’hivern, perquè és una pregunta enganyosa. A causa de la inclinació de la Terra, sempre hi haurà més hores de sol a l’estiu que a l’hivern. El que hem de preguntar és a quina hora volem tenir més sol: al matí o al vespre?”, explica Junqué.
“Si ens quedéssim permanentment en l’horari d’estiu, entre els mesos de desembre i març, a Barcelona el sol sortiria a les 9.15 h. Això voldria dir que aniríem a l’escola sense llum i que activitats econòmiques com l’agricultura, la ramaderia o la construcció no es podrien fer”, conclou Junqué.
Recursos:
