- La Time Use Initiative ha participat en el Fòrum Urbà de Màrmara 2025 (MARUF 2025), que reuneix bianualment els principals actors urbans del món amb l’objectiu d’intercanviar bones pràctiques i pensar solucions col·lectives que abordin els reptes globals des de l’àmbit local.
- Amb la celebració de la taula “Tick-Tock, Tick-Tock, Polítiques de Temps a nivell local” MARUF 2025 ha situat el dret al temps a l’agenda urbana internacional i, especialment, a les ciutats turques, demostrant com les polítiques de temps són eines clau per a millorar la igualtat, la sostenibilitat, l’eficiència i la salut de la ciutadania.
- A la taula s’han presentat diversos projectes que promouen el Dret al Temps a les ciutats de tot el món, incloent-hi casos com els de les ciutats de Barcelona (sobre temps de cures i temps d’educació), Milà (sobre sostenibilitat), Bogotà (sobre temps de cures), Rennes (sobre temps de desplaçament i mobilitat) o Bolzano i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (que integren dades per planificar polítiques de temps).
La Time Use Initiative ha participat en el Fòrum Urbà de Màrmara “Ciutats desenvolupant solucions”, organitzat per la Unió de Municipis de Màrmara (UMM) i celebrat de l’1 al 3 d’octubre a Istanbul (Turquia).
El Fòrum és un espai internacional de trobada entre actors (institucions públiques, organitzacions internacionals, governs locals, ONGs, universitats, empreses i entitats socials) que promou l’intercanvi de pràctiques innovadores i efectives, que ofereixin solucions a llarg termini als reptes globals des de l’àmbit local: la gestió de desastres, la crisi climàtica, la mobilitat, la governança, el desenvolupament sostenible, l’habitatge, la intel·ligència artificial i, enguany, l’organització del temps, entre d’altres.
Tick-Tock, Tick-Tock, Polítiques de Temps a nivell local
MARUF 2025 ha celebrat la taula “Tick-Tock, Tick-Tock, Polítiques de Temps a nivell local”, amb la qual ha situat el dret al temps i les polítiques de gestió del temps a l’agenda de les ciutats com a eines clau per a millorar la igualtat, la sostenibilitat, l’eficiència i el benestar de la ciutadania.
A la taula hi han intervingut, com a representants de la Xarxa local i regional per les polítiques de temps: Marc Martorell, tècnic en polítiques públiques de la Time Use Initiative, organització que ostenta el Secretariat de la Xarxa; Björn Gernig, membre de l’Associació Alemanya per les Polítiques de Temps i representant de la Direcció Executiva de la Xarxa; Laura de Caralt, responsable de polítiques de gestió del temps de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i representant de la Direcció Executiva de la Xarxa; i Inés Sánchez de Madariaga, professora del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAM) i de la Universitat Politècnica de Madrid.
A la sessió, que ha donat continuïtat a una trobada prèvia sobre el dret al temps, s’han presentat polítiques i experiències que promouen un ús més just i eficient del temps, amb l’objectiu de construir ciutats més saludables i respectuoses amb el temps de la ciutadania.
Bones pràctiques compartides en polítiques de temps:
Barcelona va destacar diverses iniciatives en l’àmbit del temps: com el Pacte del Temps i la Xarxa NUST (Xarxa d’Empreses per un Nou Temps de Treball), que promouen una gestió més equitativa, saludable i eficient del temps tant a escala laboral com ciutadana, així com els projectes Concilia, la Targeta Cuidadora, Protegim les escoles i el Servei d’Assessorament a Empreses en Igualtat i Organització del Temps.
Altres exemples internacionals van ser la política de temps de mobilitat de Rennes (França), que ha reduït en un 17% la saturació del transport públic coordinant els horaris escolars i laborals; les Illes de Cures de Bogotà (Colòmbia), una política de temps de cures que es basa en reorganitzar els serveis bàsics als districtes situant al centre les necessitats i el temps de les persones cuidadores i les seves famílies; i el Pla d’Aire i Clima de Milà (Itàlia), que incorpora la gestió dels usos del temps quotidians en la seva estratègia per reduir la contaminació, descentralitzar serveis i promoure horaris flexibles amb accions com oferir serveis de proximitat descentralitzats o promoure que les infraestructures tinguin múltiples funcionalitats.
Finalment, es va remarcar el valor d’eines com les enquestes i els indicadors sobre els usos del temps per dissenyar polítiques públiques basades en evidències de les necessitats de la ciutadania, així com la figura del Coordinador/a de polítiques de temps (Time Chief Officer, en anglès), responsable de coordinar i avaluar les polítiques de temps municipals, amb exemples com Bolzano i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
