- La Time Use Week 2025 tanca la seva onzena edició reafirmant el paper de les polítiques del temps com a eina clau per garantir el benestar i la igualtat en l’era digital.
- Prop de 2.500 persones de 150 municipis de tot el món han participat en els actes centrals i en la quarantena d’activitats descentralitzades arreu de Catalunya.
- 30 expertes i experts internacionals han coincidit en la necessitat de repensar l’ús de la tecnologia i regular-la perquè els avenços digitals no accentuïn la pobresa de temps i generin més benestar social.
- Les organitzacions impulsores de la TUW insten a fer del Dret al Temps un dret per a tothom en l’era de la Intel·ligència Artificial i a incorporar el factor temps com a indicador clau en les polítiques públiques i empresarials.
L’onzena edició de la Time Use Week (TUW 2025, la Setmana internacional del Temps i els Horaris) ha conclòs amb un missatge clar: la revolució tecnològica ha d’anar acompanyada d’una revolució en l’organització del temps.
Sota el lema “El Dret al Temps en l’Era de la Intel·ligència Artificial”, la setmana ha obert el debat sobre com assegurar que els avenços digitals generin més temps disponible per a les persones i no més pressa i desigualtats.
Durant tres dies, més de 30 persones ponents d’arreu del món i les persones assistents han reflexionat sobre els impactes de la IA en els usos del temps en àmbits com el treball, les cures, la salut o la democràcia, i han coincidit que la tecnologia pot alliberar temps, però només si s’aplica amb criteri social i ètic.
La Time Use Week 2025 ha estat organitzada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Time Use Initiative (TUI).
Les 10 principals conclusions de la Time Use Week 2025
- Reduir el malestar horari i la pobresa del temps hauria de ser una de les prioritats en l’era de la IA, però encara no ho és. Les dades presentades mostren que el malestar horari afecta un 80% de la població i que la pobresa de temps continua incidint en un 32% de les dones i un 25% dels homes a Barcelona.
A escala mundial, el treball domèstic i de cures recau en les dones. Les últimes dades mostren que les dones hi dediquen 4 hores i 28 minuts al dia, mentre que els homes hi dediquen 1 hora i 48 minuts. Com afirma Ana Maria Tribin Uribe, economista sènior del Banc Mundial, “reduir aquesta bretxa en l’ús del temps és condició per a la igualtat real i la salut”. La majoria de persones expertes conclouen que, per tal que la tecnologia ens ajudi de veritat a viure millor, “cal seguir fent canvis culturals a l’entorn domèstic, així com canvis normatius”. - La IA no només pot buscar l’eficiència. Totes les persones expertes coincideixen que la recerca d’eficiència no pot ser el criteri principal de l’ús de la IA. Giulio Quaggiotto, exdirector d’Innovació Estratègica al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), adverteix que “la cerca de l’eficiència acostuma a prevaldre en l’ús de la IA en contextos urbans, cosa que acostuma a provocar conseqüències no desitjades.”
Fa anys que es parla que la tecnologia, i ara la IA, optimitzarà el temps, però malgrat disposar de més eines que mai, la pobresa de temps segueix en augment. Marta Galceran Vercher, investigadora sènior de Ciutats Globals al CIDOB i al capdavant de l’Observatori Global d’Intel·ligència Artificial Urbana, assegura que “només per aquesta observació —més tecnologia, però menys temps— ja hauríem de replantejar-nos l’obsessió per l’eficiència en els usos del temps. Potser no es tracta tant de fer les coses més ràpid, sinó de fer-les millor.”
D’altra banda, Natalia Olson-Urtecho, exassessora d’innovació de Barack Obama (2010-2017) i membre del Fòrum d’Humanisme Tecnològic, insisteix que la intel·ligència artificial pot ser una eina que ajudi a simplificar i reduir el temps dedicat als processos burocràtics que acompanyen la presa de decisions, amb l’objectiu d’impulsar el progrés i la innovació.
Un àmbit en el qual la IA ja està transformant els usos del temps a la ciutat és la mobilitat, com demostra l’experiència presentada per la ciutat d’Istanbul. Durant la TUW 2025, també es va insistir que eines com els bessons digitals (digital twins) han d’incloure els usos del temps per així poder testejar les polítiques del temps. - La IA hauria de fer aquelles tasques que els humans no volem dedicar temps. Un dels temes més discutits ha estat com hauria de centrar-se la IA en tasques repetitives perquè els humans puguem dedicar més temps a tasques creatives. Giulio Quaggiotto va insistir en la necessitat de donar intencionalitat a la IA, tot recordant la frase de Joanna Maciejewska, “vull que la IA em faci la bugada i renti els plats perquè jo pugui dedicar-me a l’art i a escriure”. Les dades en l’ús de ChatGPT avalen aquest canvi: el 2023, el 80% de les persones usuàries eren homes, però el 2025 les dones ja representen el 52,4%. A més, més del 70% de les preguntes que es fan a aquesta IA estan relacionades amb usos domèstics, educatius o d’organització personal.Un bon exemple d’aquest ús és que la ciutat d’Istanbul i la seva àrea metropolitana han aconseguit reduir el temps de desplaçament utilitzant la IA.
- La IA no augmenta exponencialment la productivitat empresarial. Daron Acemoglu, Premi Nobel d’Economia 2024, sosté que els beneficis macroeconòmics de la IA en productivitat global són molt més modestos que el que afirmen les grans tecnològiques i calcula que l’impacte acumulat en deu anys podria ser només d’entre un 0,7% i un 0,8%. Això passa perquè, segons Ramon López de Mántaras Badia, pioner de la intel·ligència artificial a Europa, i Olivia Blanchard, consultora especialitzada en l’impacte de la tecnologia en la societat, “la IA fa bé tasques senzilles com sistematitzar dades, però en situacions complexes s’acaba perdent molt més temps detectant i corregint errors que si ho haguessis fet tu mateix o mateixa”.
Moltes de les persones expertes, coincideixen que actualment la intel·ligència artificial generativa no substitueix completament la feina humana, però sí que la transforma: ara es contracten persones per corregir errors o aportar un toc humà a allò que generen les màquines. - En l’era digital, la regulació i la negociació col·lectiva són claus per una organització del temps de treball. En el futur, segons Anna Ginès i Fabrellas, professora d’ESADE, el temps dedicat a la feina remunerada disminuirà si així ho decideix la societat: “No hem de caure en el determinisme tecnològic. Podrem treballar allò que la societat vulgui; la regulació del temps de treball és cosa nostra.”
En aquest sentit, al Saló BizBarcelona, el 15 d’octubre, s’han mostrat experiències positives d’empreses com la Fundació Surt i El Risell, que han implantat jornades laborals reduïdes i mesures de desconnexió digital. Com ha recordat el Consell de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya “la desconnexió digital és un dret fonamental de les persones treballadores, una obligació per part de l’empresariat i una eina essencial de prevenció de riscos laborals”. - L’acceleració digital amb què vivim està desafiant els temps i ritmes dels processos democràtics. Xosé Carlos Arias Moreira, catedràtic de Política Econòmica a la Universitat de Vigo, ha alertat sobre “la dessincronització social” -proposada pel filòsof alemany Hartmut Rosa- provocada per l’acceleració de la vida quotidiana, tot i que no en tots els àmbits, mesura o intensitat. Aspectes socials com la política demanen ritmes lents per la deliberació i la cerca de consens, mentre que l’economia financera funciona en nanosegons.
- Les polítiques del temps funcionen i milloren la vida. Una de les parts més transformadores i emotives va ser quan quatre persones beneficiàries de polítiques del temps van compartir el seu testimoni de com els milloren la vida els projectes “Menuda Ciba” i “Concilia”, serveis de cura i canguratge, que faciliten la conciliació i ofereixen un espai de respir a les dones i famílies que no disposen d’una xarxa de suport, etc.
“És un servei que m’ha donat una cosa que sembla molt senzilla, però que ho dona tot, el temps. El temps per estudiar, per cuidar-me i respirar una mica. Menuda Ciba també és un espai d’afecte per a mi, de suport, que em va fer sentir algú en aquest país on no coneixia ningú”, deia la Valentina Rios, usuària de Programa Menuda Ciba (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet), finançat amb el fons Corresponsables (Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya).
Els beneficis no només són a nivell personal sinó també en l’àmbit professional “A nivell laboral, veig que aquest servei m’ha donat la vida, perquè realment he pogut conciliar, vaig a treballar tranquil·la i concentrada i torno a temps. Per a mi ha estat un respir brutal i us ho agraeixo enormement”, afirmava la Rosana Real, usuària del servei Concilia de l’Ajuntament Barcelona. - És necessari elogiar la lentitud i posar fre al ritme accelerat dels nostres temps. Les persones expertes reivindiquen que, per tal de frenar l’excessiva acceleració que desgasta la societat, i evitar que els telèfons mòbils i les apps -anomenades per Cathy O’Neil com a “eines de distracció massiva”- es converteixin en lladres de temps, és summament rellevant aplicar una dieta digital.
- Sant Boi de Llobregat ha estat escollida Capital Mundial de Polítiques del Temps 2026. En l’Assemblea General de la Xarxa Mundial de Ciutats i Regions en Polítiques del Temps, celebrada el dia 14 d’octubre en el marc de la Time Use Week, el municipi ha estat reconegut per la seva llarga trajectòria en polítiques del temps. Un exemple és el recent llançament d’una xarxa público-privada per fomentar la conciliació i una eina pionera per mesurar-ho: ConciliAcció. El projecte ConciliAcció compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el suport tècnic de la Time Use Initiative.
- Per fomentar les polítiques de temps, s’han presentat una sèrie de recursos adreçats als municipis catalans i als equips de recerca d’usos del temps. Més de 80 persones han participat en la sessió en què les administracions catalanes líders en polítiques del temps -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona-, juntament amb la Time Use Initiative, han explicat els recursos que ofereixen pels municipis catalans i equips de recerca per fomentar les polítiques del temps. Aquests recursos es presenten com a eines especialment útils, ja que està previst que al mes de novembre es presentin els resultats de l’Enquesta de l’ús del temps a Catalunya.
Fruit dels debats de la Time Use Week 2025, totes les organitzacions presents es van comprometre a treballar perquè el dret al temps arribi a tothom en l’era de la intel·ligència artificial.
Les Declaracions institucionals de l’acte inaugural visualitzen el consens i compromís perquè el dret al temps arribi a tothom a l’era digital
La inauguració de la Time Use Week va constatar el consens i sintonia entre les principals institucions públiques catalanes a l’hora de treballar sobre la implementació pràctica del dret al temps en el territori. L’acte inaugural va comptar amb les següents persones:
- Eva Menor Cantador, consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, ha recordat que “Sabem com d’importants són les cures, un àmbit que encara recau majoritàriament en les dones i que genera desigualtats que com a societat hem d’abordar. Per aquest motiu, volem impulsar l’Agenda Catalana de Conciliació i Corresponsabilitat, amb l’objectiu de garantir que totes les persones puguin conciliar la vida laboral, personal i familiar. Aquesta política s’emmarca en el compromís feminista del Govern de la Generalitat per avançar cap a una societat més justa, equitativa i sostenible. L’Agenda es fonamenta en reconèixer i redistribuir el temps de cura, promoure la corresponsabilitat entre homes i dones i garantir serveis públics que facilitin la conciliació”.
- Raquel Gil Eiroá, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha declarat que “les tecnologies, especialment la IA, tenen i tindran un paper central la gestió del temps en l’entorn professional. La nostra tasca és impulsar polítiques públiques que facilitin la democratització digital i l’ús de la IA per al benestar de les persones. D’aquí que impulsem projectes com l’Acord Barcelona per l’Ocupació de Qualitat (ABOQ), que treballa en corresponsabilitat amb diferents actors per la conciliació de les vides laboral, familiar i personal, així com les jornades laborals adequades i la flexibilitat i la tasca que fem amb les més de 150 empreses de la Xarxa NUST per a promoure un canvi en l’organització del temps de treball. Les polítiques del temps són un instrument per promoure la igualtat d’oportunitats, evitant que el temps actuï com un factor agreujant de les desigualtats que es produeixen per raó de gènere, classe social, d’origen o d’edat.”
- Javier Silva Pérez, diputat delegat de Cicle de Vida i Comunitat de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, ha mencionat que “Com a institucions, tenim el repte i la responsabilitat de vetllar perquè les transformacions tecnològiques estiguin al servei del benestar i la cohesió social i del Dret al Temps i les cures. Amb la mirada posada en aquest context cada vegada més digitalitzat, des de la Diputació de Barcelona seguim treballant en l’impuls dels Plans Locals d’Organització del Temps i avançant en el desplegament de noves mesures en el marc del projecte ‘Cap a un nou sistema públic de cures a la comunitat’. Tenim al davant l’oportunitat per fer que els avenços tecnològics esdevinguin una eina que vingui per democratitzar el temps, les cures i construir unes comunitats més justes, sostenibles i cohesionades”.
- Olga Morales Segura, consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha afirmat que “l’AMB vol posar el focus en una realitat que continua marcant les desigualtats estructurals de la nostra societat: la pobresa de temps té rostre de dona. Elles dediquen, de mitjana, gairebé el doble d’hores que els homes a les tasques domèstiques i de cures no remunerades, fet que limita la seva participació en l’ocupació, la formació i la vida comunitària”. A més, Morales ha explicat que “des de l’AMB impulsem el Pacte Metropolità pel Dret al Temps i acompanyem els municipis per transformar aquesta realitat”. Per últim, la consellera delegada de l’AMB ha exposat que “el nostre compromís és continuar impulsant polítiques que redueixin la pobresa de temps de les dones i promoguin una organització social més equitativa, on disposar de temps sigui també una manera de garantir la igualtat i el benestar”.
- Marta Junqué Surià, directora de la Time Use Initiative, ha destacat que “el gran repte de l’era de la intel·ligència artificial és assegurar que el progrés tecnològic es tradueixi en més temps de qualitat per viure, i no en més pobresa de temps. Hem de donar esperança que podem tenir una millor relació amb el temps”.
